Resultats de la cerca
Es mostren 3356 resultats
European Telecommunications Satellite Organisation
Astronàutica
Organització Europea de Telecomunicacions per Satèl·lit.
La companyia es fundà l’any 1977, i rebé el suport del programa de coets llançadors Ariane de l’ESA, amb la intenció d’independitzar el sector espacial europeu El seu primer satèllit EUTELSAT F1 es llançà l’any 1983, i l’any 2000 la companyia ja tenia una flota de 18 satèllits treballant a la banda Ku, que oferien 750 canals de televisió i 450 de ràdio a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient Quasi 500 dels canals de televisió eren emesos pels cinc satèllits HOT BIRD, la xarxa de distribució per satèllit més llarga del món EUTELSAT disposa d’una flota de 23 satèllits Aquests es distribueixen en…
Santa Anna de la Mançana (Graus)
Art romànic
La caseria de la Mançana es troba al límit de Güel, llindant amb el terme de Roda, penjada damunt la ribera de l’Isàvena L’any 1109 hom troba esment de possessions de Sant Vicenç de Roda a la coma de Mançana El 1223 Na Mazana confrontava amb la vinya que tenien els canonges de Remorosa Tot i les referències sobre l’indret, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies de l’església de Santa Anna Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, del qual només queden traces dels murs, especialment en l’angle nord-est, i que permeten veure que era una església d’una sola nau, potser…
Sant Bartomeu d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l’any 1391…
plom de verema
Numismàtica i sigil·lografia
Objecte monetiforme de plom, del qual hi ha notícies durant el segle XV i que segurament servia per a controlar la quantitat de raïm que els pagesos lliuraven al portaler.
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…
Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica redactada pels successius escrivans de la catedral de Perpinyà, de la qual és titular i patró sant Joan Baptista.
Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…
Sant Esteve d’Olzinelles (Sant Celoni)
Art romànic
L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de…
, ,
diari digital
Periodisme
Mitjà periodístic difós per internet.
Pot ser la versió electrònica més o menys extensa i completa d’un diari d’edició convencional, un complement del diari imprès o una publicació exclusivament en suport digital i difosa per internet Els diaris digitals aprofiten cada vegada més les possibilitats que ofereixen internet i les noves tecnologies de la comunicació Això fa que tinguin algunes característiques que els distingeixen del diari imprès, com són l’actualització immediata i constant de la informació, la possibilitat d’interconnectar diferents aspectes d’una notícia mitjançant els enllaços, la incorporació d’imatges, àudios i…
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina