Resultats de la cerca

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967 Fou membre…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio-púnicas del…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat director de l’Arxiu Municipal de Girona 1978-89, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona 1989-2004 i director de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona 1992-1997, i fou un dels cofundadors de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer president 1986-93 Del març del 2004 al desembre del 2010 fou sub-director general d’arxius i gestió documental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual tingué una participació destacada en les negociacions amb el govern espanyol relatives al retorn…

Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977 D’entre les seves…

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria general de la…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent  de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un…