Resultats de la cerca

Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El…

Vida i obra Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme —, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, collaborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de…

Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb  Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de  Les mil i una nits  1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de …

Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…

Conegut com a Pérez-Dolz Estudià belles arts a Madrid Fou deixeble de Rafael Domènech Molt dedicat al batik , guanyà segona i primera medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 i gran premi a l’Exposition Internationale des Arts-Déco de París del 1925 Exercí de professor a Madrid i Toledo i fou titular de tècnica i història de les arts decoratives i mestre de taller de batik a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1926-58 i auxiliar interí d’història de l’art a la de Sant Jordi 1943-57 Traduí i edità Cennini Tratado de pintura , 1950 Publicà llibres…

Amic de Verhaeren i de RRolland, emigrà a Anglaterra 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena Es revelà com un mestre incontestable de l’art novellístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu De la seva obra, abundosa, cal destacar…

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho  Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…

Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…

Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…