Resultats de la cerca
Es mostren 3409 resultats
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars amb apòfisis…
Caspar David Friedrich
Sortida de la lluna sobre el mar , de Caspar David Friedrich (1822)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…
Ratapinyada pipistrel·la muntanyenca
Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P…
Ratpenat de ferradura mitjà
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus eyryale , en punts blaus i del ratpenat de ferradura mitjà R mehelyi , en punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest ratpenat es distingeix dels altres rinolòfids per la forma de l’excrescència nasal Si observem frontalment la llanceta, veiem com aquesta s’estreny sobtadament i acaba en forma allargada La sella presenta els costats parallels i l’extrem superior punxegut L’extrem superior, vist de perfil, és més ample que en el ratpenat de ferradura mediterrani R euryale En conjunt té unes…
Forns de ceràmica de Casa En Ponç (Berga)
Art romànic
Situació Esquema d’un dels forns dibuixat de perfil a dalt i en planta a baix té forma ovalada I Padilla El jaciment dels forns de Casa En Ponç era situat a poc menys d’un quilòmetre de Berga, anant cap a Pedret, al sud del cementiri de la vila esmentada Va ésser excavat l’any 1959 sota la direcció d’Albert del Castillo i amb la participació d’Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu L’any 1971, l’indret on hi havia el jaciment en el qual encara restaven forns sense excavar ni estudiar, fou aplanat per tal de poder-hi construir uns edificis, fet que comportà la destrucció de totes aquestes…
fonoll marí
fonoll marí
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 15 a 20 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, una mica carnoses, amb els segments enters i amplament linears i de flors groguenques o verdoses, disposades en umbel·les.
Es fa a les roques i els pedregars de totes les costes catalanes
calabruix
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, amb un rizoma tuberculós, fulles radicals, llargament peciolades, blanes, una mica carnoses, i tija de 10 a 20 cm, erecta, portadora d’un sol capítol de flors grogues.
Es fa als arenals marítims
Pont Vell de Guardiola de Berguedà
Art romànic
Situació Una vista de la cara meridional del pont, situat damunt el riu Llobregat J Bolòs Damunt el riu Llobregat hi ha un pont, molt a prop de la confluència d’aquest riu amb la riera de Saldes o d’Eina, gairebé sota el castell de Guardiola Aquest pont figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,8 — y 74,6 31 TDG 068746 Anant des de Berga cap a Guardiola de Berguedà, trobem aquest pont uns 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a mà dreta, al mateix nivell de la carretera Història A l’alta edat…
El que cal saber de la malaltia celíaca
Patologia humana
És anomenada malaltia celíaca una afecció intestinal que es caracteritza per la presència d’una sèrie d’alteracions en la mucosa que cobreix l’interior d’aquest òrgan i a conseqüència de les quals es produeix una dificultat en l’absorció de les substàncies nutritives contingudes en l’organisme Aquest trastorn, que és especialment freqüent en determinades famílies, és degut a una dificultat específica per part de les cèllules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna que contenen alguns cereals de gra com el blat, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina