Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat…
,
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
catedral de València
La façana dels Apòstols de la catedral de València
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de València, que té com a titular Santa Maria.
La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…
Societat Arqueològica Valenciana (SAV)
Historiografia catalana
Secció de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, creada el 1871 per iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares.
Desenvolupament enciclopèdic L’objectiu fonamental de la SAV fou el de fomentar l’estudi de les antiguitats del País Valencià Aquest nou projecte fou acollit de bon grat per l’aleshores president de la Societat Econòmica, Josep de Llano i White Per indicació de Josep Vilanova i Piera, germà del geòleg i prehistoriador Joan Vilanova, s’amplià la finalitat de la nova societat als estudis de la prehistòria, en aquell temps una ciència incipient El 22 d’abril de 1871, es nomenà una comissió formada pel mateix Josep de Llano, Alexandre Cerdà i Josep Biosca encarregada de redactar els…
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia…
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
Historiografia catalana
Revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló de la Plana, fundada el 1974 sota l’impuls de Francesc Gusi i Jener, arqueòleg provincial i director del SIAP d’ençà de la seva creació.
Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època de la publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974, i l’últim a l’any 2000 amb data d’edició del 2001 Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló…
Thomas F. Glick
Historiografia catalana
Historiador de la ciència i la tecnologia nord-americà.
Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les tècniques tradicionals de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina