Resultats de la cerca

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest 1894-97 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del seu talent creatiu fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva carrera concertística…

Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a València A la tercera part, d…

Destinat a la carrera militar, l’abandonà per ocupar el benefici familiar del bisbat de Luçon 1606 Fou diputat eclesiàstic de Poitou als Estats Generals del 1614 A través de Concino Concini , l’home de confiança de la reina regent, Maria de Mèdici, esdevingué secretari d’estat 1616 Proclamada la majoritat de Lluís XIII, aquest desplaçà l’equip de govern de Concini Richelieu, però, aconseguí de reconciliar Lluís XIII amb la seva mare i amb aquest èxit diplomàtic Angers, 1620 continuà la seva carrera política Esdevingué cardenal el 1622 i accedí, poc després, a cap del consell del rei 1624 En…

Vida Es formà al Conservatori de Varsòvia amb J Lefeld i W Maliszewski, on obtingué la diplomatura de piano 1936 i la de composició 1937 Combinà la música amb els estudis de matemàtiques a la universitat Entre el 1932 i el 1955 actuà com a pianista, i l’any 1952 s’inicià en la direcció orquestral Membre del consell i, després, vicepresident de la SIMC 1959-65, el 1962 ingressà a la Reial Acadèmia d’Estocolm Obtingué nombrosos premis, entre els quals el de la Unió de Compositors Polonesos 1959 i 1973, tres vegades el de la UNESCO a París, el Premi Koussevitzky 1964 i el Sibelius 1973 L’…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…

Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema  1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …