Resultats de la cerca
Es mostren 2640 resultats
Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente

Edifici que alberga el Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente
© Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente
Museu
Museologia
Institució museística inaugurada el 2005 a Requena (la Plana d’Utiel), que mostra una visió del panorama artístic contemporani en un recorregut per una vuitantena d’obres diverses.
És ubicat en un casalot del segle XVII al barri antic de la vila, i disposa de 160 m lineals i 450 m 2 de superfície expositiva
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell visual
Patologia humana
Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de…
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
Albert Schweitzer
Música
Organista, metge i filòsof alsacià.
Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra completa per a…
Angelo Maurizio Gaspare Mariani
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…
moira
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Cadascuna de les divinitats del destí, en la mitologia grega.
Filles de Zeus i de Temis —o, segons una altra genealogia, de la Nit—, apareixen en Hesíode formant una tríada en Homer la moira és una de sola que presideix els moments culminants de la vida humana naixement, matrimoni i mort D’elles tres, Cloto té a les mans el fil de la vida, Làquesis fixa la sort i Àtropos és la irremovible fatalitat de la mort Llur cega ineluctabilitat és com una llei que frena fins el mateix poder dels déus i com una fixació de les lleis físiques i morals tal com es palesa en l' Orestea d’Èsquil i també en Sòfocles, que fa desenvolupar llur poder a l’interior de l’ànim…
Ramón Gómez de la Serna
Literatura
Escriptor castellà.
Es donà a conèixer amb Entrando en fuego santas inquietudes de un colegial 1904 i Morbideces 1908 El 1915 fundà la tertúlia del cafè Pombo, freqüentada per escriptors i artistes, com Gutiérrez Solana, Manuel Abril, Lluís Bagaria i altres, que motivà les cròniques de Pombo 1918 i La sagrada cripta de Pombo 1926 El 1937 s’establí a Buenos Aires A Ramonismo 1927 definí una estètica pròpia, un dels principals elements de la qual és la greguería , consistent en una imatge en prosa que epigramàticament presenta una visió personal i sorprenent de la realitat i que ha estat conreada a Greguerías 1917…
Manuel Viola
Pintura
Literatura
Pseudònim del pintor i poeta José Viola Gamón.
Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…
Mel Gibson
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…
José Maldonado
Art
Artista plàstic castellà.
Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid DAT Di a ti…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina