Resultats de la cerca
Es mostren 6393 resultats
Arxiu del Regne de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diverses administracions del Regne de València.
És el primer entre els de la seva categoria dins el conjunt dels arxius estatals per l’antiguitat i la continuïtat de les sèries dels seus fons, d’interès per als investigadors L’Arxiu del Regne de València ARV és propietat de l’Estat espanyol, si bé és gestionat en l’actualitat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana Fou fundat pel rei Alfons el Magnànim a les Corts de València del 1419 per a la salvaguarda i custòdia de la documentació expedida per la Cancelleria Reial, la Reial Audiència o la procedent dels Processos de Corts S’establí que tota aquesta…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…
franciscà | franciscana
Sant Francesc i santa Clara amb altres religiosos, oli d’Antoni Viladomat (MAC)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…
patinatge sobre rodes

Kevin Bordas fent un exercici de precisió
FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Patinatge
Esport que consisteix a lliscar sobre una superfície llisa amb uns patins.
En funció de la disposició de les rodes, podem distingir els patins quad i els patins en línia Els primers són patins de quatre rodes que són formats per una bota muntada sobre una guia, la qual disposa d’un eix frontal i d’un eix posterior, amb dues rodes situades en parallel en cadascun d’ells, formant una base quadrada o rectangular Si tenen fre, aquest és frontal i generalment de cautxú Els patins quads també s’anomenen patins “de quatre rodes” o “tradicionals”, malgrat que els primers patins que van existir foren en línia i que els patins en línia més comuns també disposen de quatre…
Verdú

Un aspecte de la vila de Verdú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent el torrent de…
cor
Música
Agrupació musical integrada per cantants i dedicada a la interpretació del repertori coral.
GF Händel El Messies , II-39, cor Allelujah for the Lord God Omnipotent reigneth fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest repertori pot ser per a cor sol, és a dir, a cappella , o pot comptar amb la collaboració d’un instrument, d’un grup instrumental o fins i tot d’una orquestra Els components d’un cor estan distribuïts en diferents cordes en funció de la tessitura de les seves veus La tessitura de cada veu és definida per factors com ara l’extensió, el registre en el qual la veu sona més lliure i expressiva, el color i el gruix Hi ha moltes menes diferents de cor segons les…
la Bisbal del Penedès

Vista de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, entre les serres del Montmell i de Santa Cristina.
Situació i presentació El municipi de la Bisbal del Penedès és situat a la part ponentina de la comarca, a la rodalia de les serres de ponent El terme té una extensió de 32,54 km 2 i limita al N amb el terme del Montmell, a l’E amb els termes de Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, al SE amb Banyeres del Penedès, al S amb l’enclavament de l’Albornar, que pertany a Santa Oliva, i amb el terme d’Albinyana, i a l’W amb els termes de Masllorenç i Rodonyà, aquest darrer de la comarca de l’Alt Camp El terme és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell, que cobreix…
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu…
Bibliografia general referent al romànic del Vallespir
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…