Resultats de la cerca

Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions…

Situació Aspecte que ofereix, des de l’interior, el mur frontal de l’església, actualment enrunada L Prat Al costat de tramuntana del terme de la Coma i la Pedra, enmig dels rius Mosoll i Ribereta, amagada dins l’abundant vegetació, hom troba l’església de Sant Andreu de la Coma o del Mosoll o del Pujol del Racó, nom, aquest últim, que li dona el mas que hi ha més a tramuntana tot remuntant la vall de la Ribereta Mapa 292M781 Situació 31TCG903632 Quan de la carretera que va de Sant Llorenç a la Coma hom ha recorregut 5,600 km, cal agafar una pista, a mà dreta, que voreja la vall del riu…

Situació Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana F Baltà Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana MC S’alça sobre un dels turons que volten la muntanya d’Olorda en el seu vessant llobregatí El camí millor per anar-hi és el que surt de la nacional II pel quilòmetre 609,100 i passa prop de Can Capellans Mapa 36-16420 Situació 31TDF198848 Història El lloc on hi ha la capella s’anomenava antigament Duïsme, topònim que és documentat des del 985 i que sembla referir-se a un punt en la via de Barcelona que en distava dotze…

Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys…

Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel…

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

Vida Segon fill d’una família noble, les dades que es tenen sobre els seus anys de joventut no són gaire abundants Serví com a patge i, posteriorment, emissari de diferents membres de la noblesa tirolesa, i realitzà missions diplomàtiques per a l’emperador Segimon, la qual cosa li permeté viatjar i familiaritzar-se amb diverses llengües Participà en els concilis de Constança i Basilea, i en el Reichtag de Nuremberg el 1431 Durant una part de la seva vida residí al castell de Hauenstein, prop de Bozen Tirol del Sud, defensant els interessos de l’arquebisbe de la localitat Estigué enamorat d’…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…

Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e…