Resultats de la cerca

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…

Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…

Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó La comarca de l’Urgell inclou tres grans sectors, força diferenciats morfològicament i també amb una evolució històrica diversa D’una banda, la conca del Sió, al nord, de l’altra la conca del Riu Corb, al sud, i, finalment, tota la plana central, que té com a centre Tàrrega Mentre que la conca del Sió s’ha de relacionar amb les terres properes de la Segarra i la Noguera, la conca del Riu Corb es pot relacionar més aviat amb les terres septentrionals de l’actual…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó L’organització de la xarxa de castells de la Fenolleda, que segurament s’havia començat a dibuixar en època carolíngia i que havia restat gairebé ben acabada en l’època de feudalització dels segles XI i XII, va quedar força afectada pel fet que aquesta comarca, al segle XIII, passés a formar part del regne francès, circumstància que li va representar esdevenir la frontera meridional d’aquest reialme, davant de les terres que depenien dels reis catalano-…

Situació Vista de l’església, en què destaca el campanar de torre gòtic decorat amb motius de tradició llombarda ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de Baldós és a la part més alta del poble de Montanyana, al costat de la ruïnosa torre del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083706 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat a la monografia anterior JAA Història Aquesta església, parròquia de la vila de Montanyana, era dedicada primitivament a sant Martí La primera església parroquial de Montanyana fou aixecada a la fi del segle X gràcies a l’empenta particular d’un cler-gue,…

Antecedents del Neolític a la fi del món romà Durant el període neolític, amb l’adveniment de la ramaderia i de l’agricultura, el Rosselló té una població important El neolític antic 5500 a 4800 aC, amb la característica ceràmica cardial, és present a la cova de l’Esperit Salses, a l’abric de la coma Francesca Salses, i al jaciment subaquàtic de l’illa de la Correja estany de Salses-Leucata hom l’ha datat per radiocronologia el 4850 aC i és situat sota més de 2 m d’aigua El neolític mitjà 4800 a 3500 aC té abundants vestigis a la cova de Montou Corbera de les Cabanes la cultura anomenada de…

Si per història social de la industrialització s’entén l’estudi de tot allò que fa referència a les classes treballadores en aquest període històric, es pot afirmar que al nostre país s’hi ha avançat poc Amb alguna excepció, la historiografia ha tendit a dissociar la història de la industrialització de la història de la majoria dels homes i les dones que la visqueren La història de l’economia ha donat prioritat a l’estudi de temes com el creixement del producte industrial, la localització de la indústria o els problemes energètics, però ha tractat poc les bases materials de les classes…

Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…