Resultats de la cerca
Es mostren 16142 resultats
Bruce Graham Trigger
Arqueologia
Arqueòleg i antropòleg canadenc.
Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica a la Universitat McGill de Mont-real Les seves recerques cobriren bàsicament tres camps El primer fou l’egiptologia, que desenvolupà sobretot a Núbia Egipte i Sudan i sobre el qual publicà History and Settlement in Lower Nubia 1965, The Late Nubian Settlement at Arminna West 1967, The Meroitic Funerary Inscriptions from Arminna West 1970, Nubia under the Pharaohs 1976 i Early Civilizations Ancient Egypt in Context 1993 El segon fou la prehistòria dels pobles indígenes de l’est del Canadà, camp en el qual els seus treballs foren pioners…
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los…
Joaquim Espinós i Felipe
Literatura
Escriptor i filòleg.
Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil, Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…
,
Francesc Vendrell i Vendrell

Francesc Vendrell
© Center on International Cooperation. New York University
Política
Diplomàtic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per…
Anna Pagans i Gruartmoner
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde…
Lawrence Stone
Historiografia
Historiador britànic.
Estudià a la Universitat de la Sorbona 1938 i al Christ Church de la Universitat d’Oxford 1939-46, on inicià la seva activitat acadèmica al Corpus Christi College 1947-50 i al Wadham College 1950-63 Aquest darrer any es traslladà a la universitat nord-americana de Princeton, de la qual ja formava part de l’Institute for Advanced Study 1960-61 Fins que es jubilà el 1990 fou director del Shelby Cullom Davis Center for Historical Studies a Princeton Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la British Academy, fou un dels fundadors no marxistes de la revista Past & Present…
Emanuele Severino
Filosofia
Filòsof italià.
Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué…
William Kentridge

William Kentridge
© Kyoto Prize
Art
Artista sud-africà.
Llicenciat en ciències polítiques i estudis africans, estudià a la Universitat de Witwatersrand 1973–76 Posteriorment, estudià art a la Johannesburg Art Foundation 1976–78 i mim i teatre a L’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq, París 1981–82 Durant la dècada dels vuitanta fou director artístic de diverses sèries de televisió i llargmetratges Dins l’àmbit teatral treballa com a actor, director i dissenyador, i també en espectacles de titelles És autor de nombrosos dibuixos per als seus projectes teatrals i per a les seves pellícules animades la primera, del 1989, que ha exposat en…
Joan Viñas i Bona
Periodisme
Cristianisme
Esport
Locutor i animador cultural.
Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici…
,
Beth Escudé i Gallés
Teatre
Directora i dramaturga.
Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…
,