Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de…
William Esco Moerner

William Esco Moerner
© Stanford University
Física
Físic nord-americà.
Graduat el 1975 en física, enginyeria electrònica i matemàtiques per la Universitat de Sant Louis Missouri, es doctorà en física a la Universitat de Cornell Nova York el 1982 Fou assistent de recerca al laboratori per a la física de l’estat sòlid d’aquesta universitat Del 1981 al 1995 treballà al Centre de Recerca Almaden d’IBM San José, Califòrnia, i des del 1989 fou membre del comitè de recerca i cap de projectes d'aquesta institució Posteriorment 1995-98 fou catedràtic de química física a la Universitat de Califòrnia de San Diego El 1998 s’incorporà a la Universitat de Stanford, on ocupa…
ala de fletxa

Ala de fletxa Lockheed F-16
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic En general, però, el…
transmissió

Un avantatge de la transmissió digital: en la recepció d’un senyal analògic atenuat i lleugerament pertorbat, hi ha una pèrdua irreversible d’informació, però no pas en la d’un senyal binari en les mateixes condicions, en què només convé distingir la presència de grans valls (‘0’) de la de grans muntanyes
© Fototeca.cat
Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi, com és el cas d’una línia de transmissió
.
Tot sistema de transmissió ha de posseir una potència suficient i un grau de qualitat raonable En tot procés de transmissió hi ha pèrdues de potència a través del medi, fenomen que rep el nom d'atenuació Segons quina sigui la natura de la informació hom parla de transmissió de veu telefònica, de text telegràfica, de dades, d’imatge en moviment televisiva, d’imatge fixa telecòpia, etc Segons la forma del senyal a transmetre hom distingeix entre transmissió analògica i transmissió digital Els senyals de natura analògica són transmesos mitjançant la tècnica de multiplexatge per divisió de…
ventilació
Tecnologia
Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.
La ventilació d’un local tancat té per finalitat la renovació total o parcial de l’aire que hi és contingut substituint l’aire viciat, ric en diòxid de carboni i altres gasos produïts per la respiració, la combustió, etc, per aire net i pot ésser natural o artificial La ventilació natural és l’aconseguida a través de les obertures, tals com finestres, portes, etc, quan aquestes són prou grans i romanen obertes el temps suficient Hom recorre a la ventilació artificial , anomenada també ventilació forçada , quan el local és molt gran, quan hi ha moltes persones, quan és interior,…
salesiana
Cristianisme
Membre de l’institut femení (Filles de Maria Auxiliadora), originat per la transformació de la Pia Unió de Filles de la Immaculada fundada a Mornese (Piemont) per Domenico Pestarino el 1855, com a branca femenina dels salesians, dirigida per sant Joan Bosco el 1872 i aprovada per Pius X el 1911.
En fou cofundadora i superiora general Maria Domenica Mazzarello Tenia 26 cases el 1881 i 504 el 1924 s’expandí per tot Europa i Amèrica Les seves finalitats eren, com en els salesians, l’educació cristiana de la joventut pobra i les missions El mateix sant Joan Bosco introduí les salesianes a Barcelona, el 1886, gràcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea L’institut tingué un notable augment al país en temps de l’inspector salesià Felip Rinaldi 1892-1901, i el 1908 s’erigí una província o inspectoria a Barcelona, sota l’advocació de Santa Teresa de Jesús, que comprenia tota la…
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
el Sant Sepulcre de Palera

Sant Sepulcre de Palera, església romànica de Beuda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet, dins la parròquia de Palera, del municipi de Beuda (Garrotxa).
El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que inicialment…
La Petite Bande
Música
Conjunt fundat el 1972 pel violinista Sigiswald Kuijken.
Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que exerceix el…