Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
ragtime

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Gènere musical nord-americà, desenvolupat per músics afroamericans i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda, orquestrina de ball…
Federació de Cors de Clavé
Música
Entitat federativa de les societats corals claverianes creada el 1951 en refer-se la Federación de los Coros de Clavé, hereva de les fraccions claverianes anteriors a la Guerra Civil, que derivaren de la primerenca Associació Euterpense fundada per Clavé el 1860.
Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…
Conservatori de Música del Liceu
Música
Escola oficial d’estudis musicals, la més antiga de Catalunya, situada al mateix edifici del Gran Teatre del Liceu, amb el qual comparteix els orígens.
El 1837 fou creada, per iniciativa de Manuel Gibert, la Sociedad Dramática de Aficionados per al conreu de les arts teatrals al desafectat convent de Montsió, al Portal de l’Àngel Al febrer del 1838, Gibert i una sèrie de socis decidiren donar una orientació pedagògica al centre i promoure l’ensenyament musical, teatral i de l’òpera italiana, i aquesta societat prengué el nom de Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés, al qual aviat s’afegí "de SM la Reina Isabel II" Les representacions escèniques, tant teatrals com d’òpera, eren a càrrec dels alumnes, finançades amb les aportacions dels socis…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Música
Denominació que prengué l’antiga Orquestra Ciutat de Barcelona a partir de la constitució d’un consorci integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el 1994.
L’any 1944 l’Ajuntament de Barcelona impulsà la creació de la primera orquestra estable de Catalunya, l’Orquestra Municipal de Barcelona, promoguda pel compositor i director català Eduard Toldrà Complint l’objectiu per al qual fou creada -la difusió de la música culta, especialment la dels músics catalans, entre el gran públic-, l’Orquestra Municipal de Barcelona de seguida es feu un lloc en la vida musical de la Barcelona de l’època, i inicià un cicle regular de concerts simfònics en què collaboraren els principals intèrprets del món El 1962 Albert Ferrer agafà la direcció de l’orquestra en…
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…
El asesino de Pedralbes
Cinematografia
Pel·lícula del 1978, Documental, 86 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…
En construcció
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-2001, Documental, 140 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ovídeo Antoni Camín, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Alex Gaultier color, normal MUNTATGE Mercedes Álvarez, Núria Esquerra SO Amanda Villavieja INTERPRETACIÓ Antonio Atar l’exmariner, Juana Rodríguez i Iván Guzmán la parella, Juan López i Juan Manuel López l’encarregat i el seu fill, Santiago Segade el paleta, Abdel Aziz el Mountassir el peó ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19102001 PREMIS Donostia 2001 especial del jurat, FIPRESCI de la crítica internacional i CEC, Ministeri de Cultura 2001 Nacional de Cinematografia, Sant Jordi de Cinematografia 2001…
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…
Casanovas i Malet
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou creada a Barcelona el 1909 per Josep Casanovas i Malet El 1913 s’associà amb Enric Piñol i Sánchez, i es constituí la distribuïdora Casanovas i Piñol, que es dedicà a la compravenda i al lloguer de tota mena de material cinematogràfic Casanovas i Piñol es convertiren en els únics agents espanyols de la Companyia Cinematogràfica de Portugal que proveïa les principals sales de Lisboa També formaren part de l’entitat explotadora de grans films Repertori Dulcinea El 1914 obtingueren la representació per a l’Estat espanyol, Portugal, Cuba i Amèrica Llatina de la Prometheus Films de Berlín i d’…
Cada vez que...
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 88 min., dirigida per Carles Duran i Tejido.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’…