Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Santa Maria de Vilanova de Sau
Art romànic
Situació Planta de Santa Maria de Vilanova de Sau, a escala 1200, de l’església amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular M Anglada Vilanova de Sau es troba a 559 m d’altitud en una vall que encaixa la cinglera dels Munts i de Puigdefar a ponent i les serres que limiten amb la vall de la riera Major a llevant L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem de tramuntana de la població, al final del carrer principal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,3 —y 44,4 31 tdg…
Casa forta de la Rovira (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació Fragment de mur de la base d’aquest antic casal, excavat entorn del 1925 per Josep M Pericas A Caballé La casa forta de la Rovira és situada al cim d’un puig de 1 062 m d’altitud, a l’extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó la població de Sant Hilari Sacalm pràcticament hi queda a sobre Venint de la carretera de Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari, uns 500 m abans d’arribar al coll de la Paradella, on hi ha l’enllaç amb la carretera que ve d’Espinelves, hom troba a mà esquerra el trencall del mas Carbó, des d’on cal agafar un camí que mena a un repetidor, i d’aquí seguir…
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…
Casa forta de Solanllong o Solallong (Gombrèn)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’edifici M Ànglada Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò Mapa 255M781 Situació 31TDG228769 Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al…
Castell de Sacirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera,…
Sant Miquel d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat nord-oriental F Junyent-A Mazcuñan Petita capella situada a la banda nord-oriental del terme, a mig camí entre les poblacions de Santa Maria d’Oló i l’Estany, prop de l’antic camí ral que les unia i a frec del mas Sant Miquel, actualment deshabitat Long 2°04’04” - Lat 41°52’25” L’accés a la capella cal fer-lo per una pista que s’origina a Santa Maria d’Oló i que, avançant primerament cap a migjorn i després cap a llevant, i bo i passant pel mas Turiges, mena a la capella, la qual es fa trobadissa prop del serrat del Guix FJM…
Santa Susanna de l’Abellar (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte exterior que ofereix la capçalera de l’església, enmig del bosc, des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan La capella es dreça, encerclada de pins, en un planell vorer al mas de l’Abellar de Baix, el qual és situat a l’extrem nord-occidental de la demarcació sallentina, a frec del límit amb Gaià i proper al terme de Navàs Long 1°55’02” - Lat 41°53’55” Tot i que l’església pertany al terme de Sallent, és més adient anar-hi per Navàs, des d’on cal emprendre la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 2,2 hi ha a mà dreta, un camí carreter,…
Sant Jordi de Lloberes (Gaià)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme Long 1°57’34” - Lat 41°56’32” Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià Poc després d’haver passat el…
Santa Trinitat d’Anglesola
Art romànic
Situació Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici ECSA-J Gallart Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval PRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG405135 Història El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola Fou el tercer…
Sant Llorenç de Cerdans
Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…