Situació
Fragment de mur de la base d’aquest antic casal, excavat entorn del 1925 per Josep M. Pericas.
A. Caballé
La casa forta de la Rovira és situada al cim d’un puig de 1 062 m d’altitud, a l’extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó; la població de Sant Hilari Sacalm pràcticament hi queda a sobre. Venint de la carretera de Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari, uns 500 m abans d’arribar al coll de la Paradella, on hi ha l’enllaç amb la carretera que ve d’Espinelves, hom troba a mà esquerra el trencall del mas Carbó, des d’on cal agafar un camí que mena a un repetidor, i d’aquí seguir uns metres vers migjorn. Hom pot deixar l’automòbil molt a prop de les restes. (ACC)
Mapa: L37-13(332). Situació: 31TDG566369.
Història
L’any 1252, Guillem de Salitja tenia drets sobre el castell de Solterra i les cases fortes de la Rovira i Vallors. Segons Miret i Sans, aquest mateix any Jaume i autoritzà Guillem de Salitja a poder celebrar els dilluns mercat al lloc dit les “Cases de Roure” del terme del castell de Solterra. L’any 1259, Brunissenda, muller de Guillem de Salitja, confirmà la venda que havia fet el seu marit del castell de Solterra i de la casa de la Rovira (“castro de Solterre et de domus de Ruvira”) a Arnau de Vilademany. Entre els anys 1252 i 1259 n’era senyor Arnau de Vilademany; el domini passà abans del 1274 a la família Gurb. La casa forta de la Rovira fou residència temporal d’aquesta família i va substituir el castell de Solterra. L’any 1325, el vescomte de Cabrera va assetjar la fortalesa de la Rovira, a causa de les desavinences entre Bernat de Gurb i l’infant Pere, fill de Jaume II. Malgrat això, els Gurb encara hi tenien residència, bé que temporalment, l’any 1484. En aquesta data, segons A. Pladevall, Bernat Joan de Gurb arrendà aquesta casa forta a Antoni Folgueres de Joanet, amb les seves terres i honors, que tenia en feu honrat pel comte de Mòdica i vescomte de Cabrera. Al segle XV, els Gurb construïren una casa a Sant Hilari; fou el començament de la decadència de la casa forta de la Rovira. (MLMS)
Casa
Planta de l’antiga residència dels senyors de Sant Hilari Sacalm, en un puig cobert de vegetació.
A. Caballé
Aquesta casa forta, envoltada actualment per una vegetació espessa, de faigs i castanyers, fou excavadaentre els anys 1924 i 1926 per iniciativa del propietari del mas Carbó, i assessorat per l’arquitecte osonenc J.M. Pericas. En el curs de les exploracions es va descobrir una construcció de forma quadrangular allargada, amb espitlleres, els inicis d’una escala, diversos arcs del pis inferior i un ampli vall que envoltava tot l’edifici.
Avui dia la vegetació i la degradació del lloc fan que molts d’aquests elements estiguin malmesos o hagin desaparegut. Podem observar que es tracta d’una construcció rectangular amb dues habitacions clarament diferenciades i amb la possibilitat d’una tercera, de la qual tan sols tenim fragments de murs coberts de runa. Sembla, doncs, que tenia una longitud total d’uns 27 m. A l’interior del que devia ésser l’àmbit central de 8,15 per 8,85 m hi ha algunes estructures no gaire definides. Adossada a aquesta construcció pel cantó de ponent hi ha una estructura d’unes dimensions molt petites (3 per 1,75 m de longitud dels murs a l’interior). Tot sembla indicar que l’accés a la casa es feia per aquesta habitació central. A migjorn seu hi ha una altra cambra més petita (5,85 per 8,35 m, mesures internes) i estreta. Té una banqueta que sobresurt uns 75 cm a tot el seu contorn, excepte en una part de l’angle de llevant on es deu haver perdut. Al mur sud-oest d’aquesta cambra, que dóna a l’exterior, es poden veure algunes de les espitlleres d’una sola esqueixada.
En general totes les dependències tenen les parets d’1 m d’amplada i han estat construïdes amb un aparell uniforme, fet amb carreus de pedra escantonats disposats en filades horitzontals i units amb un morter de calç i sorra. Els carreus, sobretot els de la part inferior del mur de la cambra central i del petit annex del cantó de ponent, són quadrats i d’unes mides entorn dels 20 cm, mentre que els de sobre i els de la resta de l’edifici són rectangulars i mesuren uns 13 cm d’alt per 20 cm de llarg.
El vall que envolta tot el casal, excepte a la part de llevant per on s’hi accediria, té una amplada d’uns 5 m i és fet a partir del terreny rebaixat.
Pot tractar-se perfectament d’un edifici del final del segle XII o del XIII. (ACC)
Bibliografia
- Carreras i Candi, 1911, pàgs. 145 i ss.; P. J. Miret i Sans, 1918, pàg. 224; Català, vol. III, 1967, pàgs. 422-434; A. Pladevall-A. Serradesanferm, 1986, pàgs. 26-37.