Sant Jordi de Lloberes (Gaià)

Situació

Una vista exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis format per uns blocs de pedra llisos i polits que formen un aparell uniforme, interromput només per la finestra que hi ha oberta al centre.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Aquesta petita església s’alça dalt una miranda que es dreça al costat del mas Sant Jordi i propera al mas del Soler de Lloberes, a l’extrem oriental del terme. Long. 1°57’34” - Lat. 41°56’32”.

Hom hi va per la carretera que enllaça la població de Navàs amb la de Prats de Lluçanès i que travessa en direcció sud-oest—nord-oest el terme de Gaià. Poc després d’haver passat el quilòmetre 8 hom es desviarà cap a mà dreta per tal de seguir un camí carreter que mena al mas Soler de Lloberes, des d’on prosseguirà en direcció nord fins a la masia de Sant Jordi, al costat de la qual s’aixeca la capella i on cal demanar la clau. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, al lloc de Lloberes. La seva funció no passà de capella rural. Depengué de la seu de Vic, que l’obtingué per donació.

L’església apareix citada el 1053 quan fou donada per Oliba, el seu fundador, juntament amb una torre, a la seu de Vic, i després, el 1063, la donació fou confirmada pels senyors de Gaià. En aquest moment ja apareix dedicada a Sant Jordi, patró de Catalunya, la qual cosa fa que sigui la més antiga del bisbat.

El nom i el culte a Sant Jordi, que a la casa reial de Catalunya i Aragó és documentat des del segle XII, ja tenia una certa tradició des de molt abans; entre el 914 i el 947 un bisbe Jordi va regir el bisbat de Vic, i el bisbe Oliba segons testifica l’inventari fet el 1047 arran de la seva mort, fundà un altar a l’església de Santa Maria de Ripoll dedicat a Sant Jordi; a més es coneixen altres esglésies, totes documentades en època posterior, per altres indrets del bisbat.

En un principi, l’església de Sant Jordi fou una capella dependent de la de Sant Miquel de Terradelles, i aquesta era sufragània de Santa Maria de Gaià fins al 1868 que va esdevenir parròquia. L’edifici primitiu degué ser refet totalment, ja que l’actual no correspon a la tipologia d’una església del 1053. Després de la profanació que sofrí el 1936 restà sense culte fins que el 1964 fou restaurat, igual que l’edifici, pel propietari del mas Soler de Lloberes. Actualment té culte i es troba en molt bon estat de conservació. (ABC)

Església

Un aspecte de l’interior de l’església amb l’absis, refet, actualment molt ben endreçat.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Es tracta d’una obra romànica tardana erigida al principi del segle XIII, que substituí una altra capella més antiga, ja esmentada el 1053. L’edifici fou bastit de manera senzilla i austera, tret que es fa palès en els murs de tota la construcció, on no hi ha cap mena d’ornamentació.

El seu pla és format per una sola nau, coberta amb una volta de pedra força apuntada, i un absis semicircular llis, cobert amb un quart d’esfera, el qual amplia la nau per la banda de llevant. Aquest absis és pràcticament tan ample com la nau, bé que alhora és força més baix a causa de l’accentuat apuntament de la volta, la qual cosa és encara més ostensible a l’interior del temple, on l’arc d’obertura de l’absis, de mig punt, resta força per sota del punt més alt de la cobertura de la nau, la qual s’uneix a l’absis directament, sense formar cap plec de degradació. Al centre de l’hemicicle hi ha una petita finestra que s’adapta perfectament a les filades que conformen la capçalera, de tal manera que el bloc de pedra que la remata superiorment, mostra al dessota una entalladura en forma d’arc de mig punt.

La portalada, que és acabada amb un arc de mig punt adovellat, s’obre al capdavall del mur de migjorn, molt propera al mur frontal, i s’obre sobre el nivell del sòl, per la qual cosa és precedida d’una esglaonada que facilita l’ingrés a la capella. La part superior del mur de ponent ha estat modificada i aquest és coronat amb un campanar d’espadanya d’una obertura i de construcció moderna.

Per tal de donar més il·luminació al temple, hom hi obrí dues petites finestres espitllerades, de les quals una s’obre a l’inici del mur de migjorn i l’altra al centre del mur de ponent.

L’aparell ha estat fet amb carreuons de pedra quadrats i polits, disposats ordenadament en filades i distribuïts a trencajunt, les mides dels quals, però, gairebé són massa grosses i desproporcionades ateses les petites mesures de la capella. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja parroquial”, núm. 18, Vic 2 de maig de 1948.
  • Antoni Pladevall: El culte a Sant Jordi al bisbat de Vic: la capella de Sant Jordi de Lloberes, a “Full Diocesà”, núm. 3131, Vic 18 d’abril de 1981. (FJM-AMB)