Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Santa Àgata del Coll o de Montnegre (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Antiga església parroquial que és situada al sud-est del massís de Montnegre, a les Gavarres, uns 2 km a llevant de Santa Pellaia, vora la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva El lloc de Santa Àgata és esmentat l’any 1044 El cabiscol Ponç, en el testament de l’any 1064, disposà de béns situats a la parròquia de Santa Àgata, i el 1102 Berenguer Amat féu deixes a la canònica gironina, entre les quals hi havia algunes propietats en aquesta parròquia En les Rationes decimarum apareix esmentada “ sancte Agathe de Montenigro ” i, semblantment, en les llistes…
Sant Eusebi (l’Escala)
Art romànic
Aquesta església, situada sobre l’antic port d’Empúries, és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona del segle XIV com a “ capella sancti Eusebii, in parrochia de Inpuriis” , la qual tenia, almenys, un sacerdot encarregat que havia d’acudir als sínodes diocesans L’any 1601 encara existia i tenia dos beneficiats Avui no queda cap rastre de la capella de Sant Eusebi, però el seu emplaçament és conegut gràcies a una monografia publicada l’any 1803 per Josep de Maranges, de l’Escala, el qual explica que “ a mano derecha de la entrada de dicho Puerto se ve…
Santa Maria de Montdois (Rupit i Pruit)
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà compresa dins el de Rupit El lloc, conegut per Monte dulios , apareix el 968 dintre el terme de Fàbregues Fou inicialment una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, per convertir-se, al llarg del temps, en un santuari marià de molta devoció de les contrades veïnes Les notícies de l’existència d’una capella dedicada a la Mare de Déu es troben l’any 1263, quan Ramon de la Garriga, clergue de Sant Joan de Fàbregues, comprava al prior de Sant Pere de Casserres,…
Sant Ponç de la Verneda (Sant Sadurní d’Osormort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’…
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués,…
Sant Genís de Girona
Art romànic
La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del…
Sant Andreu d’Arbolí
Art romànic
Una primera referència del lloc d’Arbolí és de l’any 1171, quan Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va donar la Vall Porrera al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf Arbolí apareix com un dels límits de l’esmentada vall L’església d’Arbolí fou una sufragània de la parròquia de Siurana, que trobem ja documentada el 1154 L’esment més reculat de l’església d’ Erbolion o d’ Erbulio es troba a les dècimes papals del 1279 i el 1280 Les rendes de l’església no devien ésser massa importants, ja que el 1279 el rector d’Arbolí pagà 18 sous i 5 diners i l’any següent no…
Sant Martí de Lladorre
Art romànic
El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada…