Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Astronàutica 2012
Astronàutica
El Curiosity va aterrar amb èxit a Mart per analitzar i investigar amb més efectivitat que els anteriors vehicles enviats © NASA / JPL-Caltech L'any 2012 no va ser un any notable, però va continuar el procés d'enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l'Índia, i la recuperació de Rússia Satèllits científics En aquest camp, probablement l'esdeveniment més important va ser l'arribada a Mart de la missió Mars Science Laboratory, la qual havia estat llançada el 26 de novembre de 2011 per la NASA, i l'aterratge amb èxit del Curiosity el dia 6 d'agost El…
Bibliografia general referent al romànic del Vallès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels…
Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…
, ,
Pere Bosch i Gimpera
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…
L’arqueologia dels masos
Art gòtic
Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…
David Fernàndez i Ramos
Política
Polític i activista social.
Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003…
Federica Mogherini

Federica Mogherini
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Graduada en ciències polítiques per la Universitat de Roma La Sapienza, el 1996 ingressà a les joventuts del Partito Democratico della Sinistra actual Partito Democratico , dins del qual fou responsable d’Afers Estrangers, i el 2009 esdevingué membre de l’executiva del partit com a responsable de polítiques d’igualtat, càrrec que el 2013 canvià pel de relacions amb Europa i internacionals Elegida diputada al Parlament el 2008 i reelegida el 2013, l’agost d’aquest any fou designada presidenta de la delegació italiana a l’assemblea parlamentària de l’OTAN El febrer del 2014 fou nomenada…
Josep Maria Queraltó i Bonell
Cinematografia
Empresari i col·leccionista cinematogràfic.
Entrà en contacte amb el món del cinema com a projeccionista a la seva vila natal Especialista en mecànica i electricitat, el 1974 fundà a Barcelona Kelonik, empresa dedicada a la fabricació d’equipaments cinematogràfics, pionera i líder en el sector de l’exhibició i responsable de l’equipament de gran part de les multisales de l’Estat espanyol i també amb una important presència al Brasil Gràcies a aquest vincle professional, tingué accés a una gran part del material cinematogràfic que adquirí, conservà i restaurà, i que donà lloc a una de les colleccions cinematogràfiques més importants del…
ala de fletxa

Ala de fletxa Lockheed F-16
Transports
L’ala que té una fletxa superior als 20° aproximadament.
L’ala de fletxa retarda l’aparició dels fenòmens de compressibilitat, ja que, per a aquesta aparició, té importància el valor de la component de la velocitat perpendicular al caire d’atac de l’ala O sigui la velocitat efectiva de l’ala, que té relació amb els fenòmens de compressibilitat, és molt més petita que la seva velocitat real El comportament d’una ala de fletxa en règim supersònic queda influït per les ones de xoc còniques que es formen en el caire d’atac i les puntes que fan que existeixen zones d’ala en règim totalment supersònic i altres en règim subsònic En general, però, el…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta dels problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.
Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…