Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus…
Pere Joan Barceló i Anguera

Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…
Sant Vicenç dels Prats, ara Mare de Déu de la Bona Sort (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església consagrada diversos…
Sant Vicenç de Vespella (Gurb)
Situació Planta de la capella, a escala 1200, on s’aprecia la substitució de l’absis i l’allargament de la nau vers llevant M Anglada De la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau B V-4601, en el punt quilomètric 8,6 i a mà esquerra, és a dir vers migjorn, surt una pista que amb 850 metres arriba a la masia de Sant Vicenç Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 32,7 —y 46,9 31 TDG 327469 MAB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Vespella No degué passar mai de la categoria…
Mas de Dorrius (Sant Vicenç de Torelló)
Art romànic
Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a…
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que vocatur…
Sant Cebrià de Lleràs (Gerri de la Sal)
Art romànic
El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que vocatur…
Sant Feliu de Bruguera (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense ”, …