Situació
Planta de la capella, a escala 1:200, on s’aprecia la substitució de l’absis i l’allargament de la nau vers llevant.
M. Anglada
De la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau (B V-4601), en el punt quilomètric 8,6 i a mà esquerra, és a dir vers migjorn, surt una pista que amb 850 metres arriba a la masia de Sant Vicenç. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 37-13 (332): x 32,7 —y 46,9 (31 TDG 327469). (MAB)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Vespella. No degué passar mai de la categoria de capella rural dependent de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, situació que mantingué fins que deixà de tenir culte.
El castell de Gurb apareix en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada diversos béns, un dels quals es trobava situat en el terme del castell de Gurb. El lloc de Vespella es documenta el 902 quan Sarra vengué a Sesepald, terres i vinyes situades al terme de Gurb, a l’apèndix de Vespella. L’església de Sant Vicenç es troba documentada el 962. Mai no va passar de ser una petita capella rural a la qual el segle XVIII li fou mutilat l’absis. (APF-ABC)
Església
L’església de Sant Vicenç de Vespella és un senzill edifici d’una nau, el qual actualment és utilitzat com a granja de conills, integrat en un complex agropecuari.
L’edifici fou allargat pel cantó de llevant suprimint-hi l’absis i restant l’arc que l’obria com una mena d’arc toral de la volta de canó, en la qual hom pot apreciar la diferència d’aparell entre les dues etapes constructives.
La porta, coberta amb un arc de mig punt es troba situada al capdavall del mur de migjorn i sobre la façana de ponent hi havia un campanar d’espadanya del qual només es conserva l’arrencada a causa del seu estat ruïnós. (MAB)
Bibliografia
- Pere Bofill: Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich” (anys 1921-24), vol. IV, Vic, pàgs. 175-176.
- Antoni Pladevall: Gurb de la Plana, Gran geografia comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, vol. 1, pàg. 108. (DAG)