Resultats de la cerca

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se…

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves principals…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…

Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants són Trias…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

En un principi volia dedicar-se a les arts plàstiques però, atret des de sempre per la música, les abandonà Després de completar els seus estudis musicals al Conservatori de Ginebra, començà a treballar-hi com a professor Al llarg dels anys trenta del segle XX anaren apareixent les seves primeres publicacions, en les quals explicà les seves idees sobre la presència de potencial musical en totes les persones i la manera de fomentar-ne el desenvolupament des de la infantesa Entre les seves obres es poden esmentar Nouvelles idées philosophiques sur la musique , Les bases psychologiques de l’…

Els accidents són actualment la primera causa de mort infantil als països desenvolupats Als Països Catalans moren anualment uns 600 infants per accident Aquests accidents no són una fatalitat del destí, sinó que la majoria podrien ésser evitats, només que s’adoptin certes precaucions* No es pot pretendre que el nen s’allunyi del perill amb ordres autoritàries Amb això només s’aconseguirà que perdi la curiositat natural, o que faci allò que se li ha prohibit, així que pugui Per bé que el nostre habitatge ens sembla un lloc segur, una bona part dels accidents es produeixen precisament a la llar…

Immediatament després del naixement, com una rutina dels centres sanitaris del nostre entorn, es fa una primera valoració de l’estat del nadó, normalment mitjançant la denominada prova d’Apgar , una exploració en què s’avalua una sèrie de paràmetres físics indicatius de l’estat de les funcions vitals Segons el resultat d’aquest estudi immediat, es pot decidir si l’infant requereix, o no, atencions especials d’urgència És una qüestió molt important, perquè, per exemple, si en els primers minuts de vida el nen presenta algun trastorn que n’alteri l’oxigenació de l’encèfal, i no se soluciona,…

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…