Resultats de la cerca
Es mostren 13053 resultats
kírie
Música
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
ragtime

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Gènere musical nord-americà, desenvolupat per músics afroamericans i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes…
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…
Royal Opera House
Música
Principal teatre d’òpera de Londres, al barri de Westminster, prop de l’antic mercat de fruita i verdures del Covent Garden, avui centre comercial.
És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…
Marin Mersenne
Música
Filòsof, matemàtic i teòric de la música francès.
Vida Fou un dels pensadors del segle XVII més importants del seu país Fill de camperols, estudià a Le Mans i, des del 1604, a l’escola de jesuïtes de La Flèche En aquest darrer centre coincidí amb Descartes L’any 1609 anà a París per completar la seva formació al Collège Royal i la Sorbona Ingressà a l’orde dels mínims el 1611 i s’ordenà l’any següent Entre el 1615 i el 1618 ensenyà filosofia i teologia al convent de l’orde, situat prop de Nevers L’any 1619 retornà a París com a conventual de l’orde i residí al convent de la Place Royale, d’on no es mogué mai, exceptuant alguns curts viatges…
El asesino de Pedralbes
Cinematografia
Pel·lícula del 1978, Documental, 86 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-…
El Judes
Cinematografia
Pel·lícula del 1952; ficció de 101 min., dirigida per Ignasi F. Iquino).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952 23031967 en català,…
Abel Sánchez. Historia de una pasión
Cinematografia
Pel·lícula del 1946; ficció de 77 min., dirigida per Carlos Serrano de Osma.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Boga Fernando Butragueño Benavente, Barcelona ARGUMENT Abel Sánchez 1917, de Miguel de Unamuno GUIÓ Pere Lazaga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José González de Ubieta MUNTATGE Antonio Graciani i trucs MÚSICA Jesús García Leoz SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Manuel Luna Joaquín Monegro, Roberto Rey Abel Sánchez, Alicia Romay Elena, Mercedes Mariño Antonia, Rosita Valero Joaquinita, Rafael de Penagos Abelín, Fernando Sancho Caín, Antoni Bofarull Federico Cuadrado, Arturo Cámara D…