Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Yves Klein
Pintura
Escultura
Pintor i escultor francès.
Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també…
Prudenci
Literatura
Poeta cristià i apologista.
Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l'…
Salvador de Prats i Mates
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per…
Lluís de Prades i d’Arenós
Cristianisme
Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII (Pero de Luna).
Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i…
Guillem Ponç
Història
Alt funcionari reial.
El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, el…
,
William Pitt
Història
Política
Polític britànic.
Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor…
Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat…
Manuel Pereña i Puente
Història
Política
Polític.
Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el republicanisme “històric…