Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
l’Ametlla de Mar
Vista del poble de l’Ametlla de Mar. S’estén pel suau coster d’un petit turó sobre la cala de l’Ametlla, avui tancada parcialment pel moll de llevant
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa Aquesta, ben…
República Dominicana

Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
Juneda
Vista aèria de Juneda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de…
Sant Esteve de Guils de Cerdanya
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró Mapa 36-10 217 Situació 31TDH079004 Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història El topònim del lloc de…
Electrocardiografia
Patologia humana
L’ electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan Es tracta d’un dels estudis més emprats en la pràctica mèdica, tant en la detecció de malalties cardíaques prèviament suposades per l’orientació diagnostica, com de manera rutinària per tal de conèixer l’estat i la funcionalitat del cor L’…
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
Amat, Trias, Vieta i Josep Freixa, a Terrassa
L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a…
Els recursos minerals
Les riqueses del regne mineral La nostra civilització depèn de manera substancial dels recursos minerals continguts al subsòl de la Terra Des dels temps més remots els homes han après a utilitzar els productes trets del regne mineral Alguns d’aquests productes van ser tan importants ja a la prehistòria que han donat el seu nom a èpoques senceres edat de coure, de bronze, de ferro Amb tot, l’explotació completa i racional dels recursos minerals no ha començat fins que no s’ha esdevingut la consolidació de la cultura industrial contemporània A “Com és feta la Terra” , ja s’ha parlat dels…
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina