Resultats de la cerca

Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

És el membre més illustre d’una família d’organistes i clavecinistes parisencs que es remunta al principi del segle XVII Abans del 1740 succeí el seu oncle Antoine com a organista a l’abadia de Sant Víctor El 1758 fou nomenat organista de la capella reial, i el 1761, de Notre-Dame És conegut especialment pels seus tres llibres de peces per a clavicèmbal, publicats en 1749-51 El primer llibre conté un mètode per a l’ensenyament de la música de tecla amb les seves taules d’ornamentació i digitació, en les quals s’aprecia l’experiència de Foucquet com a mestre Les seves explicacions sobre l’…

Rebé la seva primera educació musical a l’escola coral de Notre-Dame A vint anys ja destacà per la seva habilitat musical i fou admès com a clergue cantor a la capella reial, on el 1609 succeí Eustache du Caurroy com a vicemestre i compositor Fou protegit pel rei, que li concedí nombrosos càrrecs i honors, com per exemple el de canonge de la Sainte-Chapelle 1626, i morí essent un home ric Formé tan sols és conegut com a compositor de música religiosa, de la qual s’han conservat escassos exemples N’han pervingut dos motets, vuit Magnificats sur les 8 tons i una missa per a doble cor 1638…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat, però, per l’…

Juntament amb Couperin i JPh Rameau, ha estat considerat un dels millors compositors per a tecla del Barroc francès Nen prodigi de la música, estudià amb JB Moreau Fou mestre de capella a Langres, Dijon i Saint-Cyr, i el 1705 obtingué el lloc d’organista titular a Saint-Merry El 1721 entrà, també com a organista, a la capella reial en substitució de JB Buterne Molt lligat al seu oncle Pierre Dandrieu, el 1733 heretà d’aquest el càrrec d’organista a Saint-Barthélemy, plaça que posteriorment ocupà la seva germana Jeanne-Françoise Les seves composicions foren principalment per a orgue i…

Vida i obra Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française 1636, però la popularitat li vingué de les seves novelles i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion 1641 Fou el primer autor francès que justificà el domini gàllic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641 El seu llibre La deffence des Catalans 1642 és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica 1640 Sorel…

Feu estudis de comptabilitat i, a partir del 1949, començà a estudiar l’oboè de forma autodidàctica Les seves interpretacions meresqueren el suport de diversos jurats de concursos internacionals el 1954 obtingué un segon premi al Concurs de Munic, l’any 1957, la medalla d’argent del Concurs de Moscou, i el 1959, el primer premi dels concursos de Praga, Viena i Ginebra Formà part de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France durant més de vint anys Sovint tocà també música de cambra al costat del llaütista Daniel Fournier, i enregistrà obres del Barroc francès amb el clavicembalista…

Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic…