Resultats de la cerca

Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual aconseguí el premi…

Fill de Thomas Arnold Fou professor de poesia a Oxford 1857-67 Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos Schools and Universities on the Continent 1868 La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna 1852, dues sèries de Poems 1853 i 1855 i la poesia completa 1869 El seu to greu i melangiós traeix una ironia…

Fou deixeble d’Aarre Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1948-52 El 1955, una beca avalada per Jean Sibelius  li permeté ampliar la seva formació als Estats Units, on estudià amb Aaron Copland, Vincent Persichetti i Robert Sessions, entre d’altres Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, la seva obra musical posa de manifest etapes successives influïdes per la tradició de l’Església ortodoxa, el neoclassicisme de Paul Hindemith i el postserialisme, entre d’altres Compositor prolífic i eclèctic, el seu estil més madur és una personal síntesi entre els diversos…

Fundada el 1922 a Londres per l’escriptora CA Dawson Scott, la seva finalitat és de promoure les relacions entre escriptors de diversos països i la circulació lliure de les obres literàries per un àmbit internacional El seu president és elegit per un període de tres anys, no renovable El primer president fou John Galsworthy, i ho han estat també HG Wells, Thomas Mann, Arthur Miller, Heinrich Böll i Vargas Llosa Els centres són reconeguts en l’àmbit lingüístic i no estatal El 1997 fou nomenat nou president l’escriptor mexicà Homero Aridjis, en substitució del poeta rus Alexandr…

Es creà el 1926 com una competició entre un equip dels Estats Units d’Amèrica i un de la Gran Bretanya Entre el 1935 i el 1973 els britànics només aconseguiren guanyar una vegada el torneig Això facilità la incorporació de jugadors irlandesos el 1973 i de la resta d’Europa el 1979 En totes les edicions, el capità de l’equip europeu ha estat un golfista de les illes Britàniques, a excepció de tres ocasions  Severiano Ballesteros 1997,  José María Olazábal 2012 i el danès Thomas Bjørn 2018 L’únic jugador dels Països Catalans que hi ha participat, deu vegades entre el 1999 i el 2020…

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…

Després de graduar-se a la Universitat de Tennessee 1941, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 obtingué el doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Chicago, on formà part de l’escola d’economistes conservadors que hi sorgí Professor a la Universitat de Florida 1951-55, després d’una estada a Itàlia, el 1957 s’incorporà a la Universitat de Virgínia, on aquest any creà el Centre universitari d’estudis d’economia política i filosofia social Thomas Jefferson, que dirigí fins el 1969 Aquest any creà el Center of the Study of Public Choice, amb el…

Es formà musicalment a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara i inicià una carrera com a compositor Molt interessat en la direcció d’orquestra, anà a Itàlia per estudiar amb F Donatoni, a Siena, i amb N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Obtingué un ressonant èxit el 1983 quan substituí M Tilson Thomas al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, amb la Tercera Simfonia de G Mahler al programa Entre el 1985…