Resultats de la cerca

reacció de l’àcid adípic amb amoníac per damunt de 300°C, amb fosfat de bor o àcid silicofosfòric com a catalitzador Un tercer mètode possible és la dimerització i reducció electrolítica de l’acrilonitril La fabricació a partir del furfural fou practicada industrialment, però sembla haver estat abandonada L’adiponitril és utilitzada per a preparar l’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66 i del niló 610

L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina

En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof

Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric

Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…

Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent

Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…

És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…