Resultats de la cerca

Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…

Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament, el 1087 l’ardiaca Miró Erimà deixà a…

Situació Absis de l’església de Sant Miquel de Peramola, una reeixida mostra de romànic llombard ECSA – JA Adell L’església de Sant Miquel és actualment la capella del cementiri vell de Peramola, situat al nucli urbà de la població, i que no s’ha de confondre amb el cementiri nou, situat als afores de la població Mapa 34–12291 Situació 31TCG569577 L’itinerari per a arribar a Peramola és el mateix que hem consignat en parlar del castell de Peramola JAA Història No hi ha notícies de l’església en època medieval, tot que sí que n’hi ha en segles posteriors En la visita pastoral de l’any 1575…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

Havia depès d’Oroners El castell de Montclús és esmentat al s XI

Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme comprèn el…

El poble de Castellonroi és situat a l’esquerra del Reguer, a 454 m d’altitud Aquest indret ha estat identificat per l’arqueòleg R Pita Mercé amb Hisn al-Roso o Oasr al Roig , un nucli fortificat de població mossàrab, tributari del districte de Lleida, on, segons els annals palatins d’al-Hakam II, l’any 969 es revoltà Abul-Ahwas al-Tudjibí, que comptà amb l’ajut del comte Unifred Bernat de Ribagorça, fins que la sedició fou controlada pel cadí de Lleida 975 Castellonroi, documenta Castellon , va ser conquerit als musulmans pel vescomte Guerau I Ponç de Cabrera en el decurs de la campanya que…

És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…

Situació Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG137436 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó JBM Història Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la Torreta no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies…

Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…