Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
Sant Cebrià de Vilafant
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG950775 Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà JBH Història El…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de…
Despoblat de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Agulla de pedra formada per l’angle de dos antics murs, en bona part caiguts, un dels elements més visibles d’aquest despoblat ECSA - A Roig De dalt del coll de Sant Sebastià baixen cap a migdia els forts pendents del vessant del Riu Major, i a uns 100 m per sobre de la pista que porta al mas de Sarroca s’estén un suau replà anomenat el pla dels Calderers Per sota d’aquests prats i tallat per la mateixa pista hi ha les restes d’aquest despoblat Mapa 33-11252 Situació 31TCG465868 Per a arribar-hi s’ha de seguir la pista que surt del pont de Baén, i uns 900 m després de…
Sant Serni d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH425256 L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior MLIR Història No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d…
Santa Maria del Mercadal (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc després, el…
Castell de Cameles
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva…
Sant Esteve d’Estaís (Espot)
Art romànic
Situació Absis de l’església, l’única part ben definida d’època romànica que resta en l’edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a l’extrem sud-est del poble d’Estaís, que és situat sobre la carretera de son a Espot, ja dins la vall d’Espot JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH454155 Història La referència documental més antiga coneguda del lloc d’Estaís és de l’any 1090, en la donació d’un excusatum a Estaís, que fan el comte Artau II i els seus familiars al monestir de Santa Maria de Gerri Per aquest document hom sap que, en aquest moment, Estaís era vila comtal L’any 1203…
semiuncial
Escriptura i paleografia
Dit del tipus d’escriptura llatina derivada de la capital romana clàssica.
Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren…
assaig de duresa
Tecnologia
Procediment per a determinar la duresa d’un material referida a una escala convencional.
Hi ha diferents tipus d’assaigs de duresa els més utilitzats la valoren com la resistència que oposa el material a ésser penetrat per un cos de forma i característiques mecàniques determinades El mètode d’assaig de Brinell consisteix a comprimir una esfera d’acer contra una superfície plana del material del qual hom vol determinar la duresa és produïda, així, en el material, una deformació permanent en forma de casquet esfèric la duresa és expressada en graus Brinell HB, i és avaluada mitjançant el quocient entre la força o càrrega aplicada en quilograms-força i la superfície del casquet en…
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10,5 mm, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina