Resultats de la cerca

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

Vida Estudià arquitectura i, parallelament, música Inicià la seva formació amb un parent seu, Francesc Laporta, estudis que més tard amplià amb Enric Morera Entre les primeres composicions de Pahissa cal esmentar la música per a la tragèdia de Sòfocles Èdip rei i el Trio en sol Fou, però, la música incidental de La presó de Lleida , amb text d’Adrià Gual -estrenada el 1906 al Teatre Principal-, l’obra que el consagrà en els ambients musicals modernistes de Barcelona El 1928 fou representada la versió operística d’aquesta obra al Gran Teatre del Liceu amb el nom de La princesa Margarida…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…

Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…

El terme també s’aplica a l’obra musical creada amb la finalitat de la seva execució sonora El procés de creació d’una obra musical té present i utilitza, a voluntat del compositor, tots els elements propis del llenguatge musical com ara la forma, la melodia, el contrapunt, l’harmonia, el timbre, el ritme i el metre, i també es pot definir a partir d’aspectes propis de la interpretació com són el tempo , l’articulació i el fraseig, els matisos i el caràcter de l’obra A més a més dels paràmetres musicals esmentats, l’autor en disposa d’extramusicals com ara la utilització de textos literaris o…

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…

La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…

Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…

Aquesta celebració presenta formes diverses segons les tradicions o els ritus, bé que totes tenen elements bàsics La paraula missa prové dels mots del sacerdot al final de la cerimònia Ite, missa est congregatio 'Aneu-vos-en, la congregació és acomiadada' Les misses més senzilles missa lecta o missa baixa no són cantades o inclouen només alguns cants En la missa cantata o la missa solemnis es canten totes les parts, o bé la majoria La missa romana es divideix en la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística La litúrgia de la paraula comprèn l’introit, la súplica del kírie, la gran…

JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…