Resultats de la cerca
Es mostren 1851 resultats
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en…
Orca falsa
L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a aquesta mar…
Balena amb bec de Blainville
La balena amb bec de Blainville Mesoplodon densirostris es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment Eduardo Saiz L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part mitjana…
Marc Vila i Riba
Literatura
Jurista.
Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…
Cal·límac
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i erudit en llengua grega, un dels més destacats de la literatura alexandrina.
Exercí de mestre a Eleusis, i fou encarregat per Ptolemeu II d’ordenar la Biblioteca d’Alexandria Fruit d’aquesta tasca foren els Pínakes ‘Taules’, catàlegs d’autors i d’obres, plens de dades biogràfiques i erudites, que foren la base de la investigació historicoliterària posterior Escriví sobre els temes més diversos Barbarikà nómima ‘Costums dels pobles estrangers’, Ethnikaì onomasíai ‘Diverses denominacions ètniques’, etc La seva poesia, racional, erudita i tècnicament perfecta, intentà de deseixir-se de les formes poètiques tradicionals De les seves obres només han estat…
Jaume Gassull i Almenar
Literatura catalana
Poeta.
Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…
,
Joan Vilanova i Roset
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant, il·lustrador i escriptor.
Dibuixant de professió, feu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre , L’om , El dia , Ave Maria , Full Dominical de Solsona, i altres Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda cartells i programes de la festa major i amb una marca satírica a la manera de Xavier Nogués La…
,
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina