Resultats de la cerca
Es mostren 1866 resultats
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris,…
Bernat Mundina i Milallave
Historiografia catalana
Pintor.
Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però sobretot és…
Aigoforts
Literatura catalana
Recull de vuit narracions de Gabriel Maura, aparegut a Palma el 1892, amb un pròleg de Joan Alcover.
Es tracta d’un conjunt molt desigual, en extensió i valor literari, però que té com a nexe d’unió el seu caràcter urbà —l’acció sempre transcorre a Palma—, el protagonisme d’una classe social determinada —la menestralia mossona — i la voluntat satiricomoralista a través d’un humorisme de diversos matisos Així, algunes de les narracions mostren explícitament una nostàlgia, de caràcter marcadament conservador, per una manera de viure i uns costums que es perden Els Reis , Un homo de ca seva , La sang altres satiritzen amb benevolència les petites illusions menestrals Ses casetes…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al s XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del s XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898…
ritu
Religió
Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’…
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat…
caraisme
Judaisme
Branca del judaisme que proclama la lliure interpretació de la Bíblia i rebutja la tradició rabínica i oral (Mišnà i Talmud).
El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i,…
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Agronomia
Agricultor i escriptor.
Germà de l'enginyer i publicista Jaume Raventós El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat 1904-18 i Bon Seny 1919-21, continuador del primer, que es presentaren…
Francesc Torrescassana i Sallarés
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, on fou alumne de Ramon Martí i Alsina El 1864 li fou atorgada una menció d’honor a l’Exposición de Madrid Pensionat a Roma, anà després a París, on conegué els corrents més importants de l’època Altre cop a Barcelona, conreà les composicions històriques i de costums El 1869 anà a la inauguració del canal de Suez, on féu diverses pintures de reportatge Guanyà diversos premis En un primer període, la seva pintura reflecteix la profunda influència del seu mestre, dins un realisme que esdevé conformista per raó de la preponderància d’una burgesia catalana en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina