Resultats de la cerca

Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la tercera via, o de l’anomenat…

Llicenciat a Barcelona el 1916 Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1931 i alcalde de Girona 1934 i 1936 El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1964 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1965 Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social 1953, Arrendamientos rústicos 1955, un complet estudi sobre La masia catalana 1959, Les cases pairals catalanes 1965 i Història de l’…

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…

Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…

Filla de l’exdirector general de Radiotelevisión Española José María Calviño 1982-86, és llicenciada en economia per la Universidad Complutense de Madrid 1991 i en dret per la Universidad Nacional de Educación a Distancia 2001 Fou consultora en despatxos d’advocats 1989-94 i professora associada de política econòmica a la Universidad Complutense 1991-94 Posteriorment inicià una carrera en organismes econòmics de l’estat després de dos anys com a cap de servei a la Direcció General de Previsió i Conjuntura, el 1996 s’incorporà al Servei de Defensa de la Competència, del qual els…

El seu precedent fou el Carol-Sabadell, fundat el 1949 per Josep Maria Carol, propietari de la fàbrica Manufactures Carol Participà en les competicions d’Educación y Descanso fins el 1952 Aquell mateix any es fusionà amb la secció de bàsquet del Centre d’Esports Sabadell i passà a competir a primera territorial La temporada 1953-54 fitxà jugadors com Josep Massaguer del Joventut de Badalona i pujà a primera divisió del campionat català La temporada 1955-56 aconseguí salvar la categoria amb la incorporació del tècnic Fernando Font La temporada 1956-57, prengué el nom d’Orillo Verde i disputà…

Fundat el 1957, nasqué com a secció de bàsquet de l’Agrupació Esportiva Patronat de Figueres ADEPAF L’any 1958 debutà al campionat provincial jugant a la pista de la Catequística Durant els anys seixanta es proclamà campió provincial en diverses ocasions 1960, 1964, 1965 Després d’alguns problemes econòmics, l’any 1967 jugà a tercera divisió estatal com a ADEPAF–La Salle Entre el 1968 i el 1970, amb les seccions de bàsquet i handbol integrades al Club Natació Figueres, competí com a CN Bàsquet Figueres El 1970 prengué la denominació actual Amb Rafael Mora com a director tècnic,…

El Vaticà, mitjançant el representant diplomàtic a les Nacions Unides a Ginebra, Silvano Tomasi, va donar suport a la intervenció militar internacional contra l'Estat Islàmic Parallelament, davant l'arribada de refugiats del Pròxim Orient, el papa va instar cada parròquia d'Europa a acollir una família de refugiats Implícitament, el Vaticà va reconèixer l'Estat de Palestina, amb qui va tancar acords jurídics, religiosos, econòmics i fiscals La Santa Seu, donant continuïtat al procés d'obertura iniciat per Jorge Bergoglio, va firmar un acord fiscal amb el Govern italià per a deixar de ser un…