Resultats de la cerca

Les activitats físiques que requereixen per a la seva realització efectuar un treball muscular relativament intens, i en les quals es posa en joc la capacitat anaeròbica de l’organisme, no són les més aptes per a millorar la resistència dels músculs i del sistema cardiorespiratori Tanmateix, sí que són eficaces per a incrementar la força, el volum i la potència musculars i, per això, són un bon complement dels exercicis aeròbics Els exercicis anaeròbics poden resultar beneficiosos per a tota la població Això no obstant, estan contraindicats en les persones que pateixen trastorns…

Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…

Generalment són d’acer dur, i si hom vol evitar que deixin cap empremta sobre el cos que subjecten les recobreix amb un metall dolç

El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…

En llatí, aquest cas desaparegué i, per sincretisme, es fusionà amb l'ablatiu

La capital és Trípoli 21337 h 1981 Regió muntanyosa, d’economia agrícola i ramadera, que correspon a l’antiga regió històrica que s’estenia des del centre del Peloponès al golf d’Argòlida Habitada per pobles amb base econòmica pastoral, es mantingué al marge de l’evolució urbana general a Grècia Hom hi parlava un dialecte semblant al xipriota Malgrat els assaigs constants de penetració espartana, es mantingué pràcticament independent, organitzada en una mena de confederació de repúbliques El 1370 aC, Epaminondes hi fundà Megalòpolis, que n’esdevingué la capital Passada l’hegemonia macedònia,…

Hi fa referència també la segona epístola de Pere El fet no té res a veure amb una metamorfosi hellenística Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació, que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2 L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment…

Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot…

Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…