Resultats de la cerca
Es mostren 1655 resultats
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per…
Els cepòlids: cintes
La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…
puig Cavaller
Muntanya
Contrafort occidental de la serra de Pàndols (707 m), dins el terme de Gandesa (Terra Alta), morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu Canaleta, i pel barranc de la Vall Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre 1938
frankeniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies o sufruticoses més o menys halòfiles, de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites i de fruits capsulars.
herpes
Patologia humana
Inflamació de la pell causada per un virus d’ADN del grup Herpesvirus, integrada per una munió de vesícules transparents que en assecar-se formen crosta.
És la més freqüent de les afeccions cutànies virals L' herpes simple o labial anomenat popularment pansa , apareix a la regió perioral com un eritema que successivament esdevé màcula, pàpula i vesícula, i que després s’asseca formant crosta sorgeix després de febrades, durant la menstruació o per indigestions L' herpes zòster , o zona , és imputable al mateix virus que la varicella i causa un dolor intensíssim afecta un o més ganglis de les arrels nervioses espinals i es tradueix en una erupció cutània vesicular que segueix el trajecte del tronc nerviós que correspon al glangli envaït L'…
criptobrànquids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de grans dimensions, de cos cilíndric i deprimit, que es caracteritzen per posseir fenedures branquials durant l’estat adult.
Una espècie notable d’aquesta família és la salamandra gegant del Japó Megalobatrachus japonicus , que pot atènyer els 160 cm de llargària
cneoràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.
Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
zigomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs sapròfits o paràsits amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat, i que no presenten mai zoòspores.
Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals
gimnospermes

El cicle vital de les gimnospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes llenyoses de ramificació monopòdica i generalment perennifòlies que es caracteritzen perquè els primordis seminals no són inclosos en un ovari.
Comprèn les classes dels bennettitòpsids, dels cicadòpsids, dels coniferòpsids, dels cordaïtòpsids, dels ginkgòpsids, dels gnetòpsids i dels pteridospermòpsids, algunes de les quals són totalment fòssils
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina