Resultats de la cerca

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…

Estudià filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona Professor d’institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d’Humor i Sàtira 2003, Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat 2005, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2006, Premi d’Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau 2006, i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Ha publicat Darrer poema 2000, Tros de Quòniam 2003, Una certa penombra 2005, L’Oracle…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain…

Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó  i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997

Vida i obra Probablement vinculat a la cort de Joan II i relacionat amb Joan Berenguer de Masdovelles, li adreçà dues composicions de temàtica amorosa, Mossen Johan seguons hopenio i Estrem voler, per mala ssort, me tempta Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Organitzat pel Club Tennis Lleida CTL, s’inicià com a campionat d’àmbit estatal sota l’impuls de la sòcia del club Ana Huidobro Blanc Santander, 9 de gener de 1924 - Vilafranca del Penedès, Alt Penenès, 29 de març de 2025, a la qual es dedicà posteriorment la denominació del torneig És el torneig femení més antic d’Espanya l’any 2014 se’n celebrà la 48a edició Forma part de la categoria 10000 $ en una ocasió ho fou de 25000 $ del circuit professional femení Se sol celebrar al setembre