Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
música d’Hongria
Música
Música desenvolupada a Hongria. La capital és Budapest.
Música culta A la darreria del segle X i els primers anys del segle XI, Hongria començà a viure una època d’estabilitat política, social i econòmica El monarca Esteve I 997-1038 seguí una política d’obertura a l’exterior, i durant el seu regnat començà a desenvolupar-se l’art de la música, tant en el camp religiós com en el profà La invasió turca significà la destrucció d’una gran quantitat del material d’aquesta època, però a partir del que s’ha conservat -graduals, antifonaris, saltiris, llibres d’himnes, missals, breviaris i llibres de seqüències- es pot apreciar la riquesa del cant…
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…
Calixa Lavallée
Música
Compositor i pianista canadenc.
Nasqué en una família de músics El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor Esdevingué una…
Teófilo Vargas Candia
Música
Compositor i folklorista bolivià.
Autodidacte, fou un dels primers músics que investigaren el folklore del seu país i s’inspirà en les melodies i els ritmes autòctons a l’hora de compondre Exercí de mestre de capella a la catedral de Cochabamba entre els anys 1892 i 1938 En la seva producció destaquen l’obertura simfònica La Coronilla i les composicions religioses El nacimiento de Jesús , Oficio de Semana Santa , Réquiem i la missa Niño Dios L’any 1940 edità a Santiago de Xile una collecció d’aires nacionals de Bolívia, entre les quals són notables les cançons El Huérfano , Suspiros , Idilio i Ecos del litoral…
Johnny Mandel
Música
Compositor, arranjador i trombonista nord-americà, de nom real John Alfred Mandel.
Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la…
Bill Evans
Música
Pianista nord-americà, de nom real William John Evans.
Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història d’aquest…
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà…
Robert Johnson
Música
Compositor i llaütista anglès.
El 1596 entrà al servei de George Carey El 1604 fou nomenat llaütista del rei Jaume I, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1611 figurava entre els músics al servei del príncep Enric El 1625 Carles I el refermà en el seu càrrec La seva relació amb el món teatral començà el 1607 Com a músic reial participà en mascarades i obres per als teatres Globe i Blackfriars Escriví cançons per a un nombre elevat d’obres teatrals, entre les quals The Tempest , de Shakespeare, el 1611, i altres de J Webster, F Beaumont i J Fletcher També participà amb Ben Jonson en la composició i…
Michel Paul Philippot
Música
Compositor francès.
Després d’iniciar estudis universitaris de matemàtiques i de ser empresonat pel govern de Vichy per haver participat en la Resistència, emprengué estudis de música al Conservatori de París i feu classes amb R Leibowitz Professà successivament a l’ORTF, a la Sorbona i al Conservatori de París, i també a São Paulo i Rio de Janeiro Autor de diversos llibres Stravinsky , 1965 Diabelli Diabolico , 1979, collaborà a més en enciclopèdies Universalis , Grove , Riemann , Larousse , Fasquelle Com per a tants altres músics francesos de l’època, la descoberta a través de Leibowitz del dodecatonisme…
Antonio Ripa Blánquez
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Fou escolà de cant a la catedral de Tarassona, cap al 1737 i n’esdevingué mestre de capella Més tard ocupà el mateix càrrec a la seu de Conca i a Las Descalzas Reales de Madrid El 1761 signà, juntament amb d’altres músics, l’aprovació del tractat Llave de la Modulación , del pare Antoni Soler L’any 1767, possiblement per problemes de salut, sollicità, infructuosament, la plaça del magisteri musical de Màlaga El 22 de juny de 1768 ocupà el lloc de mestre de capella de la catedral de Sevilla El 1785 presidí el tribunal d’oposicions per a la plaça del magisteri musical de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina