Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1972, cursà també un màster de sociologia El 1973 s’incorporà a Radiotelevisión Española, on fou director adjunt del departament d’audiències També fou professor a la Universidad Complutense 1974-78 i 1980-83 Començà la carrera política a Izquierda Democrática, el 1977 passà a la Unión de Centro Democrático i el 1983 al Partido Demócrata Popular, pel qual fou regidor de Madrid fins el 1986, que fou elegit diputat al Congrés per Coalición Popular L’any següent renuncià a l’escó i es retirà temporalment de l’activitat política El 1987 fundà l’empresa Demoscopia,…

Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys Jugà amb el CN Terrassa 1987-90, el CN Barcelona 1990-92, 1993-97 i el CN Catalunya 1992-93 Fou cinc cops campió de la Lliga 1991, 1993, 1995, 1996, 1997, tres cops de la Copa del Rei 1991, 1995, 1996 i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy 1995 Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa 1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997, quatre Copes del Món 1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995,…

Segona filla de Joan Carles I  i Sofia de Grècia  i germana del rei Felip VI d’Espanya El 1988 fou membre de la representació espanyola de l’equip de vela als Jocs Olímpics de Seül Llicenciada el 1989 en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, cursà un màster en relacions internacionals a la Universitat de Nova York 1990 Resident a Barcelona, hi representà la Casa Reial espanyola en actes protocollaris L’octubre del 1997 es casà a Barcelona amb l’exjugador del primer equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin , amb el qual compartí el títol de ducs de Palma, que…

Situada a la vall del Jarama Ciutat dormitori i pol de descongestió industrial de Madrid

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid 1945 La seva activitat en el cos tècnic del Ministeri de la Governació el portà a Barcelona l’any 1951, on, sota la direcció de Josep M Font i Rius, presentà la seva tesi doctoral 1958 Fou ajudant de la càtedra del professor Font i Rius a la Universitat de Barcelona, i després guanyà la càtedra d’història del dret de la Universitat de Saragossa 1966 Posteriorment, exercí a les universitats de La Laguna, País Basc i, de nou, Barcelona 1979 Es vinculà personalment i professionalment amb Catalunya i amb la recerca de la…

Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a terme i pels…

Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’inicià en el món de la sarsuela Durant anys actuà en la companyia del mestre Sorozábal…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…