Resultats de la cerca
Es mostren 996 resultats
Santa Cecília de Fígols (Fígols Vell)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església avui totalment transformada, fins al punt que n’és molt difícil conèixer llurs trets romànics R Viladés Santa Cecília centra el petit poblet de Fígols Vell collocat en un petit pla que domina una àmplia vista panoràmica la vall del Llobregat, els cingles de Vallcebre i la serralada dels Rasos de Peguera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,1 — y 70,8 31 TDG 041708 S’arriba a l’església de Santa Cecília de Fígols agafant la carretera de Berga a…
Agronomia 2010
Agronomia
Producció i consum mundial de cereals La previsió de tones de cereals és només l’1% inferior a l’any passat tot i les fortes pluges i sequeres patides en les zones de major desenvolupament © Fototecacat Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació FAO, la previsió de la producció mundial de cereals per a la campanya 2010-11 és de 2239 milions de tones, només un 1% inferior a la de l’any passat, tot i les sequeres que van afectar les planes occidentals de Rússia i les inundacions o sequeres que van afectar el Pakistan i alguns països del Sud-est asiàtic Aquest…
Sant Salvador de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior Història Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves La primera referència, encara que indirecta, de l’…
Santa Maria d’Escales (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…
Santa Maria de Batet (Olot)
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest El campanar, en bona part romànic, fou modificat E Pablo L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra de Batet, a llevant de la plana d’Olot Mapa 257M781 Situació 31TDG602702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d…
Afinitats i disparitats amb Castella i Portugal
Art gòtic
Interior de l’església del monestir cistercenc de Santa María de Valbuena Es tracta d’una fundació d’Estefania, filla del comte Ermengol V d’Urgell © IMAS En intentar establir les possibles connexions o afinitats entre l’arquitectura gòtica catalana i les construccions que durant aquest període es realitzaren als antics regnes de Castella, Lleó i Portugal, en lloc d’influències i intercanvis s’aprecia com a valor més destacable la disparitat, fruit de la utilització de diferents models arquitectònics Mentre que Catalunya es mantingué dins l’àrea del gòtic meridional i creà un estil amb…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can…
Gurb
La parròquia de Sant Andreu de Gurb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
Oriola
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina