Resultats de la cerca

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano,…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb R Boucheron Debutà com a director d’orquestra el 1880, a Brescia, amb Macbeth i Un ballo in maschera , de G Verdi En pocs anys es consagrà com a director, i el 1885 fou elegit director de la Società Musicale Romana El 1886 portà a terme l’estrena italiana de Fidelio , de L van Beethoven Gràcies a la intervenció de Verdi i A Boito, fou principal director de la Scala de Milà del 1891 al 1894, i hi dirigí les estrenes de La Wally , d’A Catalani, i Falstaff , de Verdi Es retirà el 1925 Com a compositor cal destacar-ne dues òperes amb llibret de…

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i Der…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del…

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en…

Estudià a l’Acadèmia Musical i al Conservatori de Ginebra, centre on fou alumne de G Delaye harmonia, contrapunt i instrumentació, A Mottu piano i O Barblan orgue i composició Organista entre el 1916 i el 1970 de l’Església Nacional Protestant de Ginebra, fou el fundador de la Societat Bach Combinà aquestes activitats i les de crític musical i compositor De la seva producció, notablement àmplia, cal destacar el drama bíblic El Misteri d’Abraham 1927 i el Concert per a piano i orquestra 1963-64

Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori…

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres

Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles,…