Resultats de la cerca

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en…

En categories inferiors guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya El 1984 entrà a formar part de la selecció espanyola i, entre el 1984 i el 1992, pujà al podi deu vegades en competicions internacionals, amb dues medalles d’or 1991, 1992 i una de plata 1987 en els Campionats d’Europa També fou quart classificat en el Mundial del 1991 Entrenà clubs catalans, com el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Reus Deportiu, i també la selecció holandesa i l’espanyola, amb la qual aconseguí diversos podis en europeus i mundials Fou president de l’Associació d’Entrenadors de…

Fou pioner en l’estil Country Western a Espanya i, amb Fina Comas, integrà la primera i única parella d’aquest estil a l’Estat espanyol El 2005 fou campió d’Europa i quart al Mundial de Nashville EUA Divisió II Fou el primer president del Club Superline de Manresa És seleccionador de l’equip català de country director de l’Associació Americana de Professors de Ball Country NTA-USA per Espanya i Andorra i membre del seu comitè tècnic formador i examinador d’instructors de ball country català Line Dance Recreatiu per l’NTA-USA jutge internacional coreògraf de balls de competició…

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la…

Inicià la pràctica de la vela en classe snipe en el Reial Club Marítim de Barcelona participant en alguns torneigs al final de la dècada dels seixanta A l’inici dels anys setanta competí amb el Club Vela Blanes, amb el qual participà en campionats d’Espanya i en campionats internacionals Al febrer del 1974 aconseguí el quart lloc al Campionat Mundial de Sydney en categoria soling, acompanyat de Joan Costas i Humbert Costas Al maig del mateix any aconseguí la victòria en la Copper Snipe Cup disputada a Ostende juntament amb Xavier Fondevila Participà en els Jocs Olímpics de Mont-…

Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, debutà amb el Club Beisbol Viladecans l’any 2001 Jugà de llançadora i d’exterior i guanyà set Campionats d’Espanya 2001-07 i quatre Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, 2007 Aconseguí el quart lloc a la Copa d’Europa 2003 El 2008 passà a les files del Club Softbol Viladecans, amb el qual guanyà el Campionat d’Espa-nya i la Copa de la Reina 2010 El 2008 i el 2009 fou subcampiona de les dues competicions Guanyà també la Lliga Catalana de la divisió d’honor tres anys consecutius 2008-10 Juga habitualment amb la selecció…

Situació Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa E Pablo L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila Mapa 296M781 Situació 31TEG038568 La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou JBH-JVV Història A la “…

Hom fa remuntar la filiació al segle X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-…

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…

Hi són documentats els períodes de Ḥalaf ~5200-4300 aC, al-’Ubayd ~4300-3500 aC i Ǧamdat Naṣr del final del quart millenni aC al començament del III Anomenada Gasur durant la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, canvià de nom després del 1600 aC, quan la població esdevingué majoritàriament hurrita Llavors formà part del regne de Mitanni Les excavacions 1925-31 han lliurat el pla de la ciutat, petita però florent, amb cases de tova proveïdes de bany i de servei La mansió més important era la del governador de la vila, la qual seguien…