Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
monocromàtic | monocromàtica
Física
Dit d’una radiació o d’un feix de radiacions format per longituds d’ona que són en un interval més estret del que hom pot distingir i que, per tant, donen lloc a ratlles espectrals d’un sol color.
espectròmetre
Astronomia
Física
Química
Nom genèric dels instruments que permeten de separar una radiació en les seves components monocromàtiques (atenent a la longitud d’ona o a la freqüència), o un feix de partícules en les partícules individuals (atenent a llur massa o energia).
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
Els ofidis: serps
Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…
Allò que el vent s’endugué
Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…
Medicaments, raigs X i vaccins durant l’embaràs
Ciències de la salut
És fàcil que durant els nou mesos de l’embaràs la dona experimenti algun trastorn o malaltia, no necessàriament relacionada amb la gestació, que plantegi la necessitat d’efectuar alguna prova diagnostica, com ara una radiografia, o de prendre algun medicament Aquests procediments, innocus en d’altres etapes de la vida, poden ésser perjudicials durant l’embaràs Els medicaments administrats a la dona poden passar al fetus a través de la circulació placentària Alguns d’aquests medicaments poden atènyer nivells molt elevats en el fetus i alterar el desenvolupament de teixits i òrgans en formació…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça…
Argonne National Laboratory
Física
Centre de recerca nord-americà dedicat especialment al desenvolupament de l’energia nuclear, però també de la biomedicina (efecte de la radiació sobre l’home i l’ambient), de les energies alternatives (fusió, solar) i d’altres investigacions bàsiques de física i química.
És dirigit per la Universitat de Chicago i manté contactes amb la indústria i amb d’altres universitats
canvi climàtic

Celebració de la Cimera de Doha sobre el Canvi Climàtic (2012)
© International Institute for Sustainable Development
Meteorologia
Geografia
Nom donat al procés de transformació del clima per efecte de les activitats humanes.
És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major concentració…
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina