Resultats de la cerca

Establert als EUA des del 1950, treballà per a publicacions com Life , Paris-Match , Queen , Look , etc També collaborà amb la indústria del cinema És considerat un dels pioners de la fotografia en color Defugí l’objectivitat, incorporant tota mena d’efectes plàstics

Fill de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria Felip II de Castella li confià 1594 els Països Baixos, on la seva breu gestió fou poc afortunada

Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis

Investigà les terres rares, i reeixí a descompondre el didimi, aïllat per Mosander i fins llavors considerat com un element, en els seus components neodimi i praseodimi El 1907, al mateix temps que el químic francès Urbain, demostrà que la substància fins aleshores anomenada iterbi era una mescla de luteci i d’iterbi El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes

Comte Apponyi, fill de György Apponyi Diputat 1872-75 i 1878-1918, fou cap del partit nacional i president del parlament 1901-04 Com a ministre d’educació 1906-10 i 1917-18 introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals Representà Hongria a la conferència de la pau 1919-20

Quarta muller de Felip II de Castella i mare de Felip III Era filla de l’emperador Maximilià II i de Maria, germana de Felip II

Com a successor de l’Imperi, fou nomenat rei de Roma, i Napoleó abdicà en ell el 1814 i el 1815 Això no obstant, des del 1814 residí a Viena, on fou fet príncep de Parma, de primer, i, després, duc de Reichstadt 1818 En diverses ocasions els bonapartistes en feren llur bandera, però sense cap resultat Morí tuberculós

Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…

El seu fill, el comte Manuel de Llorac i Bertran mort a Viena el 1791, fou tresorer imperial 1765-91

Estudià violí i composició amb Zoltán Kodály al Conservatori de Budapest El 1930 inicià la seva carrera com a solista i actuà amb diversos grups de cambra fins que el 1940 fundà el Quartet Vègh La seva carrera sovint es confon amb la del seu prestigiós quartet, però no s’ha d’oblidar la seva activitat com a solista, pedagog i director d’orquestra, desenvolupada especialment al Festival de Prada 1953-63, on collaborà amb Pau Casals, i en el Mozarteum de Salzburg, en el qual treballà des del 1979 fins a la seva mort Al capdavant de la Camerata Acadèmica de Salzburg desenvolupà una intensa labor…