Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1918 per la Joventut Republicana de la capital del Segrià Durant els anys vint es convertí en el millor club de Lleida Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, del qual es proclamà campió de grup les temporades 1924-25, 1925-26 i 1926-27 L’any 1919 impulsà el Camp d’Esports, format per unes installacions que aprofitaren els altres equips de la ciutat Es dissolgué l’any 1927 en no poder assumir les despeses originades per l’arribada del professionalisme al món del futbol

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades