Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la dècada del 1960,…

Vida Crític cinematogràfic del diari falangista "Solidaridad Nacional", a partir del 1958 inicià una trajectòria com a guionista al costat d’Antonio Santillán en Cita imposible 1958 Los desamparados 1960 Trampa mortal 1962 i Senda torcida 1962 Després adaptà la versió de Maria Rosa 1964, Armand Moreno, protagonitzada per Núria Espert, i treballà regularment amb Germà Lorente a Donde tu estés 1963 Un día después de agosto 1966 Su nombre es Daphne 1966 Cover Girl 1967 i Sharon, vestida de rojo 1968 Autor de l’argument de Tuset Street 1968, Lluís Marquina, iniciat per Jordi Grau, tornà a…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums…

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de…

Filla del metge i prehistoriador  Salvador Vilaseca Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1946 i doctorada 1968 per la Universitat Complutense de Madrid en història Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus 1950-54 i 1975-84, del Museu Arqueològic de Girona 1955-57 i del Museu Arqueològic de Tarragona 1975-84 Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984 Fou vocal de la Junta Superior de Museus de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i…

Psicòleg de formació, com a mestre d’adults impartí literatura i cultura general a bibliotecaris No es dedicà plenament a l’escriptura fins passada la cinquantena, quan publicà la seva primera novella policíaca, Travail soigné 2006, premi a la primera novella del Festival de Cognac, primera de les obres de la sèrie protagonitzada per l’inspector Camille Verhœven, i que continuà amb  Alex  2011,  Rosy & John, o Les Grands Moyens  2011 i  Sacrifices 2012 També és autor de la trilogia ambientada en el període d’entreguerres Les Enfants du désastre , formada per  Au revoir là-haut 2013, premi…