Resultats de la cerca
Es mostren 13638 resultats
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral, distribuïdor…
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on sorgiren la…
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies…
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé manualment,…
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…
Josep Borràs
Periodisme
Periodista i comerciant.
Emigrat a Xile, s’inicià en el periodisme satíric a Valparaíso Arran de la guerra del Perú i Xile contra Espanya, passà a l’Argentina 1868 i treballà com a proveïdor de l’exèrcit aliat contra el Paraguai 1866-68 Fou també secretari de la legislatura i tingué una formació política de caràcter liberal L’any 1870 fundà El Oasis junt amb Joaquim Carlés Entre 1880-88 fundà el Liceo Artístico , i quan se separà de Carlés, creà El Ferrocarril , rèplica d’ El Oasis , i més tard La Opinión i El Destino que donaven suport a l’oficialisme autonomista El 1896 fundà una altra publicació, El Liberal ,…
Jaume Illa i Buch
Economia
Comerciant.
Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en formava part…
Jaume Traserra i Cunillera

Jaume Traserra i Cunillera
© Bisbat de Solsona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…
Albert Fernández i Díaz
Política
Polític.
Germà de Jordi Fernández i Díaz , es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Militant d’Alianza Popular Partido Popular a partir del 1989 des del 1980, fou president de Noves Generacions 1983-91, les joventuts del Partido Popular Substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre del 1996 Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1989, president del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999 En les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 fou elegit diputat i passà a…
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia…