Resultats de la cerca

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei 1632, en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil

Entrà d’aprenent a la casa Gaumont el 1910 Es formà amb Gaspar i amb Baños Féu documentals de successos, com el del gran incendi del Cinema La Llum de Vila-real El 1915 filmà operacions oftalmològiques del doctor Barraquer, que han quedat com una fita del cinema mèdic Director de la Gaumont de Madrid 1920, es limità al camp comercial

Dins de la seva prolífica obra destaquen Explozie întîrziatǎ ‘Explosió retardada’, 1959, Costache si viata lui interiorrǎ ‘Costache i la seva vida interior’, 1962, Omul de lînga tine ‘L’home del teu costat’, 1963, Interva l 1968, Cunoastere de noapte ‘Coneixement de nit’, 1969, Un fluturepe lampǎ ‘Una papallona en el llum’, 1972, Apa ‘Aigua’, 1973 i Iluminari ‘Illuminacions’, 1975

Les longituds d’ona de la llum vermella són compreses entre 6220 i 7000 Å Pigments vermells nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions vermell d’alitzarina laca d’un derivat de l’alitzarina purpurina variable, segons la composició fabricació química feble bona pintura artística vermell de cadmi sulfoseleniür de cadmi obtingut per calcinació variable de l’escarlata al violaci, segons la composició fabricació química bo elevada excellent bona pintura…

Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla  de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres…

Deixeble de M Faraday i professor a Aberdeen, al King’s College de Londres i a la Universitat de Cambridge, es destacà des de molt jove per les seves aptituds matemàtiques i per la seva capacitat de síntesi, ja palesades en els seus primers treballs sobre la teoria cinètica dels gasos, on aplicà el càlcul de probabilitats El 1860 publicà Ilustrations of the Dynamical Theory of Gases , on calculà el valor mitjà del recorregut lliure de la molècula i establí les bases de la mecànica estadística , que desenvolupà amb L Boltzmann i JW Gibbs i que és coneguda com a estadística de Maxwell-Boltzmann…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

És degut a l’expansió de l’aire al pas de la descàrrega elèctrica Atès que la propagació del so es més lenta que la de la llum, hom sent el tro després de veure el llamp La distància del llamp a l’observador pot ésser calculada aproximadament a raó d’1 km per cada tres segons de retard del tro amb relació al llamp