Resultats de la cerca
Es mostren 3318 resultats
Sant Corneli de la Muga (Bassegoda)
Situació L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a l’art romànic de Figueres Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades Mapa 219M781 Situació 31TDG673889 Hom pot arribar a l’església per tres bandes des d’Albanyà i per la pista que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira a un collet…
gal·loromànic
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic romànic que comprèn les llengües parlades a l’antiga Gàl·lia: el gal·loromànic septentrional, o llengua d’oïl, el meridional, o llengua d’oc, i el francoprovençal.
Aquest concepte es basa sobre criteris heterogenis d’ordre polític, ètnic, geogràfic, lingüístic, etc
Sant Jaume de Graell
Capella
Capella d'estil romànic, però de construcció moderna, del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al vessant de ponent de la serra d’Oliana, a migdia de la vila.
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…
Sant Andriu de Maisons
El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en aquest lloc molts…
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…
Santa Maria de les Encies (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Situació Vista de l'església enmig del paisatge JM Melció L’església de Santa Maria, que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles, centra el petit poble de les Encies, que és situat al vessant meridional de la serra de les Medes, on neix la riera de les Encies, afluent per l’esquerra del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG650574 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Girona i situarse a les Planes d’Hostoles, que es troba a uns 22 km d’Olot Des de les Planes vers el nord-est surt la carretera que va a Sant Aniol de Finestres, la qual amb uns 4 km hi porta JVV Història La…
Sant Joan de Montdarn
Poble
Església del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), al NW del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical 1017, i restà com a parròquia rural L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps segles IX-X Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn o de Sant…
Covet

Vista del poble de Covet
© CIC-Moià
Poble
Poble (711 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 1 km a la dreta del riu de Conques.
S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l’església de…
Riquer
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, al municipi de Catllà de Conflent, a la confluència de la Castellana amb la Tet.
El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina