Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Santa Maria d’Ovarra

Vista aèria de Santa Maria d’Ovarra amb la propera capella de Sant Pau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra) del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat).
La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…
Camós

Camós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al S del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…
Mare de Déu de les Roques (Graus)
Art romànic
Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’església…
Castell i vilatge de Cabestany (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista general del turó de Cabestany, amb les restes del castell al cim, l’església de Sant Esteve i els vestigis del vilatge al vessant de migdia ECSA - J Bolòs El despoblat de Cabestany es troba al sud-est del poble d’Estanya, vora l’Estany Petit, i al vessant del turó que coronava el castell, del quan romanen escassos vestigis Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952556 De la carretera N-230 de Lleida a Benavarri surt a mà dreta la carretera que porta a Estopanyà i, trencant a mà esquerra, a Estanya En una bifurcació que hi ha més enllà d’aquest poble d’Estanya, hem d’anar cap a la dreta,…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
Josep Lladonosa i Pujol
Historiografia
Mestre, periodista, historiador i activista cultural.
De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari El Matí i en la…
,
Cellera de Codalet
Art romànic
Situació Torre i un fragment de la muralla de la cellera de Codalet, que tenen adossats a la seva part interior edificis moderns ECSA - A Roura El poble de Codalet és a 1 km i al SW de la vila de Prada, amb la qual forma un continu urbà El barri antic de Codalet, amb l’església parroquial i les restes del recinte fortificat, és a l’extrem de migdia de la població, situada a la dreta de la ribera de Lliterà o de Taurinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 40” N - Long 2° 25’ 1” E Des de l’interior del nucli de Prada cal agafar la carretera D-27 que passa per Codalet i continua vers el monestir…
Santa Maria del Palau (Sant Llorenç de la Muga)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del cantó sud-oriental A més de l’estructura bàsica de l’edifici, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, cal notar el campanar d’espadanya, de considerables proporcions, el qual dota l’edifici d’una certa singularitat F Tur L’església de Santa Maria del Palau es troba vers l’extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, a la vall de la Muga i a poca distància del marge esquerre d’aquest riu El veïnat del Palau és de masies disperses al costat de l’església hi ha una sola casa, la masia del Palau Mapa…
Sant Esteve de Canelles (Navata)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a Pontós i seguir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina