Resultats de la cerca
Es mostren 2080 resultats
Joan Junceda
Disseny i arts gràfiques
Nom usual del dibuixant Joan Garcia-Junceda i Supervia.
Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha…
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
L’art dels llocs. Teoria del paisatge
Un itinerari pels llocs de l’art català contemporani, el de tot el segle XX i de començament del XXI, ens ajuda a veure l’art amb uns ulls nous, diferents és una manera d’afirmar que l’artista no es pot deslliurar del seu entorn, que el paisatge, l’atmosfera, la llum i el color de la natura orienten l’art Quantes vegades he preguntat a un artista català si creia que faria la mateixa pintura si es traslladava a Nova York o a París Doncs no, allà s’impregnaria d’altres condicions creatives forçosament diferents de les que l’acompanyen aquí El context, l’entorn, el paisatge, influencien la vida…
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de…
Victòria dels Àngels

Victòria dels Àngels
© Fototeca.cat
Música
Nom artístic de la soprano Victòria dels Àngels López i García.
Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, estudià al Conservatori del Liceu 1940-42 amb Dolors Frau i, més tard, amb el grup Ars Musicae, de Barcelona D’estudiant, actuà al palau de la Música Catalana 1941, on feu el debut oficial l’any 1944, amb un recital per a l’Associació de Cultura Musical El 1945 debutà al Liceu, amb Le nozze di Figaro hi actuà cada any fins el 1950, i de manera discontínua en 1955, 1956, 1958, 1961, 1971 i, després d’un llarg parèntesi, el 1992 El 1947 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Ginebra, i el 1949 debutà a…
Cebrià de Montoliu i de Togores
Urbanisme
Història del dret
Urbanista, advocat, assagista i traductor.
Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la…
,
Della Scala
Llinatge gibel·lí d’origen obscur que regí Verona als ssXIII i XIV.
Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’…
Plataforma per la Llengua
Sociologia
Organització creada el 1992 per a promoure l’ús i la presència del català en tots els àmbits del territori catalanoparlant.
És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…
Domènec Pallerola i Munné
Literatura catalana
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou 1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina