Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Joan Francesc de Lasa i Casamitjana
Cinematografia
Crític, historiador i director.
Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…
Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa
© Fototeca.cat
Música
Cantant.
Estudià peritatge agrícola El 1960 compongué la seva primera cançó Una guitarra Descobert per Salvador Escamilla, el 1965 ingressà a Els Setze Jutges, com a membre número tretze, i enregistrà un primer EP Una guitarra , que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada , rècord de vendes a tot l’Estat espanyol Altres grans èxits fores cançons com Ara que tinc vint anys, Paraules d’amor , El drapaire, La tieta , etc, que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana Inicialment cantà només en català quan el 1968 fou…
,
Guillem Rosselló i Bordoy
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…
,
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,
El desenvolupament de la indústria química: el marc històric
Un text del 1833 pot servir per a introduir correctament el paper del sector químic al començament del segle "En los países donde existen grandes establecimientos de productos químicos, los fabricantes recurren a ellos para hacerse con las substancias que necesitan, pero desgraciadamente carecemos en España de estos establecimientos colosales, cuyo fomento ecsige gran número de fábricas para consumir los productos que elaboran" El Tecnológico Periódico de Artes, Ciencia y Literatura bajo los auspicios de la Real Junta de Comercio de Cataluña , núm 2, Barcelona 1833 En el text s’estableix una…
exposició d’art
Portada del catàleg d’una exposició d’art a Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
Renau, Miravitlles i Ors: tres propagandistes
La Guerra Civil Espanyola fou rellevant internacionalment molt més per raons simbòliques que no pas estratègiques era una contesa entre dreta i esquerra, en un país situat a l’Europa occidental, just al moment en el qual la Unió Soviètica sortia del seu aïllament i el predomini anglofrancès posterior a la Gran Guerra era desafiat pel Japó, Itàlia i Alemanya Així, tot el debat polític era fàcilment traslladat al terreny dels valors d’alta cultura la propaganda dels dos bàndols enfrontats es discutia en termes de la defensa de la cultura, fos de l’humanisme davant la brutalitat feixista o de la…
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del segle XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina